Publicitat
Publicitat

Somàlia, la guerra no és contra la fam

Caos L'ONU ha declarat Somàlia zona de fam i l'ajuda humanitària prova d'alimentar els que sobreviuen a la capital i als camps de refugiats. Enmig de la fam, pugen de to els combats entre les forces de la Unió Africana i Al-Shabaab. Sense cap projecte per al país, la població viu la guerra global contra el terrorisme com un nou capítol de 20 anys de desgràcies

Les forces de la Unió Africana (Amisom) a Mogadiscio continuen els combats per mantenir allunyats els milicians dels grups islamistes, principalment Al-Shabaab, de les zones de la ciutat per les quals es pretén fer arribar l'ajuda humanitària a la capital, ja sigui per mar o amb un pont aeri.

Militars nord-americans citats per la premsa d'aquell país han explicat que ara seria "un bon moment" per acorralar els islamistes i guanyar posicions. La intenció és aprofitar que la mirada del món -especialment des de la televisió- torna a dirigir-se a la Banya d'Àfrica a causa de la fam de milers de persones, un altre cop visibles als campaments de refugiats que hi ha a les fronteres de Somàlia. Allà ja no es pot amagar ni silenciar la mort massiva com a resultat de la guerra i de la fragilitat d'aquests països pobríssims, sense estocs alimentaris de cap mena. A més, una sequera temporal pot provocar una gran mortalitat, una catàstrofe a la qual s'ha d'afegir l'encariment del preu dels aliments, sotmesos als criteris del mercat i de la borsa.

Però no ens enganyem, l'ofensiva militar d'Amisom -uns nou mil soldats ugandesos i burundesos que compleixen el mandat occidental- no respon a cap projecte que pugui pacificar el país ni crear una mínima estabilitat política. Una vegada més, des que Somàlia és un estat fallit -és a dir, des del 1991, quan es va esfondrar el govern de Barre-, la posició estrangera al territori s'ha caracteritzat per intervenir sempre amb una visió que es fixa sobretot en els interessos que hi té en cada moment la comunitat internacional. No s'estableix, a més, una relació o un diàleg que parteixi dels propis interessos dels somalians, amb les seves particularitats.

Un conflicte "brut"

Aquesta visió que va de fora cap a dins s'ha complicat els darrers anys pel que s'ha volgut anomenar "la guerra global contra el terrorisme", una guerra occidental que a l'est d'Àfrica actualment es focalitza a Somàlia i al Iemen, considerats els principals "santuaris" dels terroristes, tan perillosos -o més, encara- que l'Afganistan. Segons informaven aquests dies el diari The New York Times i el setmanari The Nation , des que va fracassar la invasió etíop de Somàlia l'any 2006 els Estats Units estan embarcats a Somàlia en una "guerra bruta", "guerra secreta" que fa mesos que també s'ha estès al Iemen. Aquest conflicte aglutina la presència sobre el terreny del comando especial d'operacions, la creació d'una xarxa de col·laboradors i es pies locals, així com atacs selectius. També es disposa d'una presó a prop de l'aeroport de Mogadiscio -explica The Nation -, on es traslladen combatents locals o presos que han estat segrestats a països de la regió, com Kènia, per ser interrogats.

Si fem una mica d'història i tornem als anys noranta, quan es va fer a Somàlia l'operació humanitària Retornar l'Esperança, veiem com es manté sempre aquesta posició de fora cap a dins. És a dir, s'entén Somàlia com un problema global i no somalià, i s'han anat canviant la posició i els objectius durant aquests vint anys però sempre per empitjorar la situació.

Així, durant el període anterior a la destrucció de l'estat, l'any 1991, Somàlia va viure sota l'estigma de la Guerra Freda, primer al costat de la Unió Soviètica i, a partir del 1977, al costat dels Estats Units, quan els soviètics van decidir donar suport a Etiòpia en contra de Somàlia en la guerra de l'Ogaden. L'any 1993 l'operació Retornar l'Esperança, malgrat la bona voluntat de voler ajudar, va significar un reforç de les milícies armades islamistes i dels senyors de la guerra i va servir per debilitar l'equilibri entre les estructures clàniques tradicionals basades en la jerarquia social dels elders -un consell d'ancians .

Un dels fets més perversos va ser que en aquella ajuda, els diners de les Nacions Unides i de les ONG van servir per enriquir i fer créixer les milícies de grups rebels que després van controlar el país com a senyors de la guerra. A partir de l'any 2000 un moviment islamista civil es va anar imposant. Com explica molt bé el meu amic Carlos Ugarte, de l'ONG Metges sense Fronteres (MSF), que aleshores vivia a Mogadiscio, "la religió i l'idioma es van convertir en l'argila per construir un moviment civil que va convertir-se en tribunals islàmics que van posar una mica d'ordre a l'extorsió dels senyors de la guerra".

Els tribunals, però, van ser considerats per Occident com els enemics més perillosos -especialment a partir dels atemptats de l'11-S a Nova York- i va començar una guerra que va tenir el pitjor capítol amb la invasió etíop (l'any 2006), promoguda pels EUA, que va agitar encara més la regió, especialment, Eritrea. Quan va quedar clar que els etíops havien fracassat i van haver de sortir del país, el govern provi sional, promogut actualment per Occident, va acceptar la presidència de l'antic president dels tribunals islàmics contra els quals havien declarat la guerra!

Problema global

Aquesta guerra, però, segueix sent cada cop més global i menys somaliana i es comet l'error d'assenyalar més de mig país com a terrorista, sense tenir en compte que el grup Al-Shabaab té molts combatents que no vénen de la Jihad i que són la pròpia societat somali. No cal esperar, doncs, que aquest nou episodi de presència televisiva i muscle sentimental amb ponts aeris carregats de menjar pugui fer alguna cosa més que salvar vides, cosa molt lloable, esclar, malgrat el futur d'aquestes vides no formi part d'aquesta canallada coneguda dels compromisos de l'emergència humanitària.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT