Directora d'asiaredSón japonesos, però no són estranys. Potser només són efectius, acostumats a conviure amb desastres naturals i a no mostrar públicament els seus sentiments, podríem dir que són els britànics d'Orient. L'estoïcisme, l'ordre i l'organització amb què la societat japonesa afronta els dramàtics esdeveniments que està vivint sorprèn Occident, que es pregunta com és que no veu escenes de dolor, histèria o hordes de gent assaltant botigues o mitjans de transport per fugir de la possible radiació nuclear.
Després del terratrèmol i el tsunami resultava sorprenent veure els testimonis que mostrava la televisió de gent a Tòquio ben tranquil·la buscant una solució per passar la nit -en molts casos va acabar sent a les andanes del metro-. Després de l'alarma nuclear resulta encara més sorprenent que la població segueixi les indicacions de les autoritats i romangui a 30 km de la central de Fukushima ordenadament, a casa seva, amb les finestres tancades, en comptes de fugir horroritzats.
Adaptats a les circumstàncies
Des d'Occident de vegades pretenem interpretar el comportament oriental com a fruit de la misteriosa i exòtica civilització mil·lenària a què pertanyen, oblidant que possiblement l'únic que fan és adaptar-se a les seves circumstàncies.
Els japonesos estan acostumats als terratrèmols; malauradament han hagut d'aprendre a conviure amb aquest risc i, per tant, tenen protocols molt clars d'actuació. Saben que el transport es paralitza automàticament i que es tallen les comunicacions, però després tot torna gradualment a la normalitat. I la realitat és que fins divendres passat, quan el perill nuclear es va convertir en una nova variable, era així.
Tampoc no hem d'oblidar que la resposta a la tragèdia també és efectiva. S'ha decretat l'evacuació de la població a 20 km de la central i així s'ha produït. S'han establert centres per a refugiats en instal·lacions públiques, com ara col·legis i poliesportius, i els professors han acudit als centres per ocupar-se dels refugiats en comptes dels alumnes. S'han organitzat i s'han registrat les persones que hi han acudit per poder creuar la informació i facilitar el retrobament de familiars.
Són 127 milions d'habitants i s'han d'organitzar per viure. L'ordre es fa imprescindibles perquè tot funcioni. No hi ha baralles als trens plens de gom a gom. És aquesta mateixa densitat demogràfica que ha impulsat el país, sense recursos naturals, a llançar-se a desenvolupar tecnologia per modernitzar-se. Possiblement, si no viatgessin com sardines al tren bala, on no es pot obrir el portàtil, no tindrien tan desenvolupada la xarxa de telefonia 3G.
Encara que sempre parlem de la controlada societat nipona, com totes, té les seves pròpies vies d'escapament. Només cal passejar per les andanes del metro al final del dia per trobar treballadors de coll blanc endormiscats als bancs a causa de l'alcohol. Per no parlar de la violenta pornografia que es pot comprar al súper de la cantonada.
Mirem la realitat sempre des de la nostra perspectiva. ¿Ens sembla estrany el comportament dels japonesos o simplement no volem plantejar-nos que potser els estranys som nosaltres? Nosaltres que estimem la improvisació i no tenim protocols d'actuació, que som individualistes i que a la primera de canvi ens comportem histèricament, encara que sapiguem que no serveix de res.
