Emi Pastor acaba de tornar a casa seva, a Alcoi, després de passar uns mesos a Riga, però ja té unes ganes boges de tornar a marxar a veure món. Aquesta fam de viure noves experiències a països llunyans era del tot inimaginable fa només uns anys. Pastor va passar una època difícil en què el sol fet d'allunyar-se de casa, sense canviar de ciutat, li havia arribat a provocar atacs d'ansietat. Confessa, fins i tot, que va perdre les ganes de viure. Però aquells mals moments pertanyen a un passat que ja li sembla molt llunyà.
Pastor, que ara té 26 anys, va començar a tenir problemes mentre estudiava periodisme a la Universitat de València. Explica que "des del 2005 les coses van començar anar de mal en pitjor" i que se sentia "un fracàs" amb els estudis, els pares i la parella, amb qui va trencar a principis del 2006. "Em vaig imposar fer moltes activitats alhora per no tenir temps per pensar", afegeix. Però els mesos passaven, l'insomni i l'ansietat no l'abandonaven, i el setembre del 2007 es va acabar de convèncer que "allò no era normal, no era només tristesa, sinó que estava malalta". Va ser durant un viatge a Cuba amb companys de la universitat, "programat per ser fantàstic", en què es va tancar en ella mateixa i ni tan sols va veure el mar Carib.
En tornar a València va patir un atac d'ansietat a classe en què admet que va "perdre els papers" davant del professor, i llavors va decidir aparcar els estudis per començar a fer teràpia. "Una de les decisions més dures de la meva vida", destaca. Pastor diu que l'hivern del 2007 es pensava que no se'n sortiria i, amb una naturalitat que espanta, confessa: "Literalment, em volia morir".
L'ajuda d'amics i família, clau
Tot i que no era fàcil, va aconseguir superar la depressió. "Vaig tirar endavant amb l'ajuda dels professionals, l'amor i la paciència dels meus pares i la meva germana, la constància dels meus millors amics, i també una certa fe", resumeix amb agraïment. "Avançada la primavera del 2008, les petites coses van començar a recobrar sentit i vaig anar reviscolant de nou", afegeix.
Un any més tard es va convertir en llicenciada en periodisme, un moment molt especial per a ella per l'esforç que li havia costat arribar-hi, i va fer pràctiques durant 12 mesos a la delegació de l'agència Efe a Alacant, una etapa que defineix com "l'any del veritable periodisme". Quan es va acabar, després d'un temps buscant feina sense èxit, va veure clar que el que volia era "veure món" i no es va aturar fins que ho va aconseguir. Per començar, va passar dos mesos a Anglaterra, on treballava netejant en un hotel i feia classes d'anglès. Després, va tenir la sort que li concedissin una beca Leonardo, que li ha permès passar sis mesos a Riga fent pràctiques en un setmanari en anglès. Professionalment i personalment, defineix els mesos a Riga com "una experiència única, molt bona". Tot just dues setmanes després d'aterrar a Alcoi explica que tornarà a buscar feina a prop de casa, però que el seu objectiu és un altre: "El que vull fer és tornar a marxar a veure món".
