Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

El abertzales diuen que el veto del Suprem és una decisió política

Sortu avisa la justícia espanyola que el seu camí és irreversible

L'esquerra independentista basca afirma que l'aposta per les vies polítiques "no té marxa enrere" i que mantindrà el seu full de ruta. Sortu creu que se'ls barra el pas perquè ho ordenen el PSOE i el PP.

L'esquerra abertzale assegura que arribarà al capdamunt de l'escala per molt que la justícia i les autoritats de l'Estat espanyol hi vagin afegint nous esglaons. Per això, Sortu, la nova marca política independentista basca, manté el guió previst després que el Tribunal Suprem els vetés abans d'ahir la inscripció al registre de partits. No podran ser a les urnes a les municipals del 22 de maig, però estan decidits a demostrar que la seva aposta per les vies exclusivament polítiques és de llarg recorregut, fruit d'una reflexió de les seves bases.

El moment és delicat i obliga a fer equilibris estranys. Ahir els promotors del nou partit van limitar-se a explicar la seva posició en un comunicat. Poc després, a Sant Sebastià, dirigents de l'esquerra abertzale van fer una compareixença pública per llegir un altre text, més contundent. Van coincidir en dues grans idees de fons: el cop de porta de la sala del 61 del Suprem té un clar rerafons "polític", però malgrat això "el camí iniciat no té marxa enrere".

Un PSOE "servil"

"Hem complert els requeriments legals", van assegurar des de Sortu, per als quals la decisió de la justícia espanyola es basa en "sospites i prejudicis" i respon a "l'estratègia" dictada per un PSOE "servil" als interessos del PP. L'esquerra abertzale creu que l'únic objectiu dels uns i els altres és "frenar i avortar la nova fase política que s'ha obert a Euskal Herria". O, en paraules de Sortu, "tancar les portes a la il·lusió". A més, denuncien que el tribunal s'aferra a uns arguments jurídics dèbils que han generat dubtes entre els magistrats i que han provocat tres vots particulars i els recels d'uns quants més. És una mostra que l'entramat jurídic dels recursos de l'Estat contra el nou partit té escletxes per on s'escapa l'aigua, i això dóna esperances a l'esquerra abertzale: confien que el Tribunal Constitucional acabi tombant el veto i permetent-los ser legals. Encara que sigui després del 22-M.

Aquest serà un dels primers grans reptes que haurà d'encarar el nou president del TC, Pascual Sala, i la majoria progressista que ara té la paella pel mànec.

Sortu, però, no pot fer cap pas fins que el TS no faci pública la resolució íntegra, dimarts que ve. Un cop estudiats els raonaments jurídics, la nova formació podria fer gestos polítics significatius. El seu repte és fer tots els esforços possibles per demostrar a la justícia que l'aposta per desmarcar-se d'ETA és un camí de no-retorn. Analistes propers a l'esquerra abertzale consultats per l'ARA diuen que "si hi ha alguna cosa clau per ser legals, ho acceptarem". Segons aquestes fons, això podria passar, fins i tot, per demanar a ETA que deixi les armes o per buscar alguna fórmula que serveixi per rebutjar la violència passada.

Divisions internes

Aquesta determinació és majoritària en l'antiga Batasuna però no compartida per tothom. Per això els dirigents més pròxims a Arnaldo Otegi s'hauran d'esmerçar ara per evitar una crisi interna que pugui desembocar en una escissió del sector més dur si els seus esforços acaben en paper mullat.

En aquest escenari de fons, el govern espanyol, el PSOE i el PP es van mostrar satisfets perquè el Suprem els hagués donat la raó. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va justificar que no es legalitzés Sortu perquè és "conseqüència de l'aplicació d'una llei", la de partits, aprovada amb el suport de CiU. Tot i això, va dir que "alguna cosa s'haurà de fer". A l'altre extrem, els partits nacionalistes, ICV i IU.

La pilota passarà ara al terrat del TC, que, com Catalunya sap prou bé pel viacrucis de l'Estatut, és un tribunal més aviat poc àgil.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT