És una petita ciutat independent que no para de créixer. Si dimecres al matí hi havia sofàs, taules i matalassos, ahir a més hi havia quatre banys públics portàtils i s'havia obert la infermeria. Avui també hi haurà una escola bressol. Els 36 portaveus assistien al curs diari per conèixer quins missatges havien de transmetre. Els deien que el moviment no és apolític sinó apartidista. Ho feien sota un sostre que s'havia ampliat amb més cordills i lones.
Col·leccionen victòries. La junta electoral els fa més forts, la pluja els referma en el que fan, la brutícia genera escombriaires improvisats, la gana accelera les donacions, la manca d'espai amplia l'enginy, i l'expulsió de banderes, sindicalistes i polítics els converteix en una cosa diferent i original. La solidaritat sosté totes les seves necessitats. Això sí, no volen diners. Saben que podria crear conflictes, prefereixen que la gent faci donacions materials.
Una prova palpable de com creix l'acampada és veure la imatge de l'assemblea de dimecres i la de dijous. El centenar de persones de dimecres s'havia multiplicat per més de deu. Molts asseguts. Participaven en l'únic sistema que es creuen, l'assembleari. Un megàfon i un micro eren la tribuna. Ahir amb un intèrpret per a sords al costat, representants de les diverses comissions feien les seves propostes. En un moment un dels organitzadors va preguntar a l'assemblea si volia celebrar una manifestació dissabte. Tothom va cridar que sí mentre alçava i movia les mans. Perquè quedés clar, hi ha hagut una repregunta. "Sou conscients que si s'aprova aquí a l'assemblea queda decidit per consens i signfica que hi haurà una manifestació dissabte?". Han tornat a dir que sí. Faltaven dues hores per la concentració però la Puerta del Sol ja estava plena. Grups contra la impunitat dels crims del franquisme, defensors dels immigrants i anarquistes intentaven treure rèdit d'un espai de sucre catalitzador de les queixes inconnexes. Ningú s'ha atrevit a abocar-hi sal.
