Publicitat
Publicitat

CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA

El nord i el sud del país estan condemnats a entendre's per exportar el petroli

Sudan: el referèndum de la guerra contra el petroli de la pau

 Quatre milions de sudanesos del sud amb dret a vot participen des d'ahir en un referèndum per decidir si volen independitzar-se del nord i convertir-se en estat. Una convocatòria fruit de l'acord de pau signat el 2005 que va posar fi a 22 anys de brutal guerra civil. Des de la perspectiva política, l'acord ha estat un èxit i la pau ha regnat entre el nord i el sud durant els darrers sis anys. Des del punt de vista social ha estat un fracàs rotund. La deserció de la comunitat internacional un cop firmat l'acord i la massiva corrupció de les autoritats locals, que han esvaït milions d'euros destinats a l'ajut humanitari i al desenvolupament, han aconseguit que l'entusiasme inicial de la població anés minvant fins a convertir-se en amarga decepció.

Avui els sudanesos del sud viuen en pau, però en una pau sense hospitals, escoles, carreteres, feina, aigua potable, electricitat… Sense futur. Una falta de perspectives que, més que cap altre consideració nacionalista, tribal o religiosa, farà que votin a favor de la independència. És el vot de la desesperació, característic de tantes societats al món en què ciutadans decebuts amb els seus polítics voten per qualsevol cosa que sigui diferent del que tenen, ja es tracti de l'extrema dreta, els antics comunistes, d'Obama o d'un nou país; el que sigui per trencar amb el passat i ressuscitar l'esperança perduda.

En un continent acostumat a cops d'estat, dictadures i democràcies fictícies, que el referèndum se celebri, i a més en una data decidida fa sis anys, és una fita remarcable. Les setmanes que han precedit la consulta han estat força tranquil·les, amb declaracions conciliadores dels líders locals. De fet, els més espantats són la comunitat internacional i els mitjans de comunicació que ara semblen redescobrir un Sudan que han ignorat des del 2005. I, malgrat tanta atenció, el referèndum és irrellevant: tots en sabem el resultat. El repte ve desprès, perquè el referèndum es fa sense que nord i sud hagin solucionat els temes postreferèndum.

Les qüestions pendents
Els afers postreferèndum inclouen la finalització de la frontera (el 15% dels 2.000 km de la futura línia encara està per decidir), la proporció del deute extern i reserves bancàries que heretarà el sud, l'estatus dels residents del sud al nord i viceversa, la repartició dels beneficis del petroli, les quotes d'aigua del Nil, els drets de migració dels ramaders seminòmades, etc. Qüestions que són l'origen de la majoria de guerres del planeta. El dos bàndols tenen sis mesos de transició per resoldre aquestes desavinences.

Molts pronostiquen un conflicte armat durant aquest període però, malgrat la importància crucial del temes pendents, la pau té les de guanyar. Perquè al Sudan el petroli contribueix a la pau en lloc d'alimentar la guerra. El Sudan no va començar a exportar petroli fins al 2000, llavors la guerra va empitjorar pel control dels pous, però els dirigents polítics van adonar-se que era millor dividir els beneficis del petroli que seguir matant-se. Avui el 65% del pressupost del govern nacional del nord i el 98% del pressupost del govern autònom del sud depenen del petroli. Desprès del referèndum el nord perdrà alguns dels pous més productius en favor del sud, però aquest estarà obligat a exportar el petroli a través de l'únic oleoducte del país, que travessa el nord. El nord necessita el sud per cobrar-li el trànsit pel seu oleoducte i reduir les pèrdues d'ingressos per culpa de la separació. Que el petroli segueixi fluint és una qüestió de vida o mort per tots dos, i això necessita pau.

I si no guanya la independència?

En realitat, l'esdeveniment que podria provocar una guerra entre el nord i el sud és el que ningú s'espera: que el resultat del referèndum sigui unitat en lloc de partició. Encara que es tractés de la consulta més transparent de la història, certificada per milers d'observadors internacionals, l'esperit de la població del sud, la seva necessitat de canvi, és a dir de somniar, és tan urgent que tothom pensaria que el recompte E fraudulent i la tensió augmentaria. Però tampoc això és probable.

El més probable és el que la història ens ensenya. Hi haurà problemes, disputes, aldarulls, amenaces, i fins i tot enfrontaments armats localitzats, però el sud del Sudan es convertirà aviat en el 54è país africà. Milions de nous ciutadans ho celebraran i posaran totes les seves irrealistes esperances en un desenvolupament que no arribarà. El desencant s'estendrà, les acusacions contra la corrupta dominació dinka per part de les altres tribus històricament marginades del poder anirà en augment, apareixeran guerrilles d'oposició a les zones rurals. D'aquí a tres o quatre anys, el nou estat té tots els números per esclatar en una guerra civil.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT