Publicitat
Publicitat

El Sudan, tres mesos després

Al mes de gener el sud del Sudan va votar per una majoria aclaparadora d'un 98 per cent dels vots la creació d'un nou Estat, que s'haurà de constituir oficialment el dia 9 de juny. Entre el referèndum i la proclamació oficial del nou Sudan del Sud, el sud i el nord es van donar, doncs, un període de sis mesos durant els quals s'haurien de polir i negociar temes tan sensibles i diversos com el dibuix de la nova frontera (una línia de dos mil quilòmetres, el 15 per cent per decidir), les quotes d'aigua del Nil, el deute extern, les pastures per a les tribus nòmades o el repartiment dels beneficis del petroli, que és la base de l'economia, tant al nord -on significa un 65 per cent dels ingressos-, com al sud -on la dependència és total i arriba a un 98 per cent del pressupost.

D'aquest període de sis mesos ja n'han passat tres i les notícies no són gaire esperançadores. Ahir mateix, el president del nord, Omar al-Baixir, va dir que no reconeixeria la independència del sud si el projecte de Constitució que s'està preparant insisteix a reivindicar la regió d'Abyei, un dels llocs més rics en petroli, el futur del qual també s'havia de decidir en una consulta que mai s'ha pogut celebrar.

Però les dificultats més importants no arriben del nord, sinó del mateix sud, on la violència entre diferents tribus i guerrilles augmenta a mesura que passen els dies i el principal partit de l'oposició, l'SPLM, considera que l'actual president, Salva Kirr, vol imposar una dictadura sobre la resta dels grups polítics i les diferents tribus. Es tracta d'un territori on els dinka controlen la vida política, malgrat que hi conviuen una seixantena de tribus, entre les quals els nuer, els shillouk, els toposa o els azande.

La setmana passada, almenys 160 persones van morir durant els combats entre l'exèrcit del Sudan del Sud i les milícies rebels de Gabriel Tang, amb més de mil tres-cents homes armats, que finalment es va rendir . Al mes de març, un alt funcionari del govern del Sudan del Sud va acusar el nord de "crear, entrenar i subministrar armes" a milícies del sud per desestabilitzar la situació i derrocar l'actual govern abans del juliol.

El mateix funcionari ha amenaçat en declaracions a la BBC de canviar les rutes del petroli, ja que -com se sap- un dels encaixos més complicats entre el nord i el sud és precisament que el sud necessita el nord per poder vendre el seu petroli perquè l'únic oleoducte que hi ha al país i que permet comercialitzar el petroli des del mar Roig ho fa després de creuar tot el nord.

El perquè de la independència

Quan es va fer el referèndum de la independència hi havia la il·lusió poc realista que l'autonomia política permetria al pobríssim i misèrrim sud construir un estat democràtic i lliure després de la llarga guerra que el va enfrontar durant 22 anys al nord i que va tenir l'esfereïdor balanç de quasi dos milions de morts. A mesura que passen els mesos, però, es va imposant la realitat pessimista segons la qual aquesta autonomia respon més als interessos sobre el petroli que hi tenen els països occidentals -al nord, els xinesos segueixen sent els socis privilegiats-, que a un veritable projecte de país sobirà. De fet, aquesta visió pessimista anuncia una llarga guerra civil per al sud, una guerra de baixa intensitat, un d'aquests conflictes que no construeix res de bo per als que hi viuen però que no impedeixen els negocis petroliers estrangers.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT