Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Els magistrats discordants amb la decisió emetran un sol vot particular avui al migdia

El Suprem creu que ETA ha gestat l'estratègia de Sortu

Una setmana després que el Tribunal Suprem denegués a Sortu la inscripció al registre de partits, ahir es van fer públics els arguments del tribunal. Es basa en documents decomissats a ETA.

El conflicte basc, en tots els seus vessants, guanya números dia rere dia per convertir-se en un dels assumptes estrella de la cursa cap al 22-M. Si dimecres el PP va tornar a fer servir com a arma llançívola la gestió de la negociació del govern amb ETA durant la treva de l'organització del 2006, ahir va transcendir que el Tribunal Suprem considera que és precisament el grup armat basc qui ha "gestat, encoratjat i tutel·lat" la creació de Sortu, la nova formació de l'esquerra abertzale. Una guspira que encén encara més la polèmica electoralista que enfronta el PP i el PSOE les últimes setmanes.

"ETA és a la base de l'estratègia de Batasuna de crear un nou partit, així com de la seva posada en escena, inclòs el seu rebuig formal de la violència", assegura el Suprem en una interlocutòria que basa en documents decomissats a l'organització i a la il·legalitzada Batasuna la prohibició d'inscriure Sortu al registre de partits. La conclusió a què arriba el tribunal, en poques paraules, és que ETA va dissenyar el 2009 una estratègia per tornar a la vida política i institucional "que ha estat seguida per Batasuna". I, de fons, l'argument recurrent que s'ha anat fent servir per impedir la participació de l'esquerra abertzale a qualsevol cita electoral: "No s'ha produït una ruptura radical, irreversible i, sobretot, autèntica, amb l'organització terrorista basca".

Discrepàncies en el vot

La decisió del Suprem de no deixar que Sortu comparegui a les eleccions municipals, que es va prendre dimecres passat, no va comptar, com en la resta de vegades en què la sala 61 del tribunal es va encarregar d'il·legalitzar formacions de l'esquerra abertzale, amb la unanimitat dels setze jutges que l'integren. La votació es va resoldre per 9 vots a 7.

El més probable és que el set jutges contraris a la decisió emetin un sol vot particular, signat per tots, algun dels quals és president de sala. Un cop aquest document sigui lliurat a les parts, els responsables de Sortu -en especial Íñigo Iruin, encarregat de redactar els estatuts de la nova formació abertzale- se'l llegiran amb atenció, perquè en base al text prepararan el recurs d'ampara que presentaran al Tribunal Constitucional. L'últim recurs que tenen si volen ser presents a les urnes el proper 22-M.

Una presència que des dels fronts la dreta espanyola -el polític i el mediàtic- es vol evitar de totes les maneres. El diari El Mundo , que va avançar ahir la interlocutòria del Suprem, assegurava en l'editorial d'ahir que Sortu era una "marioneta d'ETA per tornar a negociar". Més endavant, vinculava els documents incautats a l'organitzacó terrorista -part rellevant de la sentència del Suprem- amb les negociacions del PSOE i l'organització basca al llarg de la treva que va acabar amb l'atemptat a les T4. "ETA assegura que sense una mesa de negociació entre ells i l'Estat no hi ha procés democràtic. És possible escoltar res més repugnant d'una banda d'assassins?", conclou el text.

Conde-Pumpido avisa

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, en la línia intransigent del PP, va advertir que els partits legals que permetin la "infiltració" a les seves llistes de membres de Batasuna seran il·legalitzats. A més, Conde-Pumpido ja va avisar que estava en marxa el procés per posar "totes les traves possibles als plans B o C de Sortu". El camí cap al 22-M per a l'esquerra abertzale segueix negre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT