El Suprem suspèn la inscripció de Sortu

Barcelona.Tot i haver condemnat la violència per a finalitats polítiques, incloent-hi explícitament la d'ETA, el Suprem ha deixat en suspens la inscripció de Sortu. Ahir, l'advocacia de l'Estat va presentar una demanda per impedir que el partit abertzale pogués ser inscrit al registre de partits polítics, perquè considera que el rebuig al terrorisme de la formació basca és "cosmètic" i que forma part d'una estratègia d'ETA. A la demanda admesa a tràmit s'hi denuncien suposats indicis que acreditarien que la formació "està al servei de la banda", i que hi manté cinc presumptes "connexions directes".

Una d'aquestes connexions és l'aparició, en els documents intervinguts al dirigent etarra Ibon Fernández Iradi, Susper , del nom d'una de les promotores de Sortu "com a persona que ha estat en converses per entrar a ETA". Seguidament, aporten com a prova una conversa mantinguda a la presó entre l'advocat José María Compains, integrant del grup promotor de Sortu, i el seu fill Eneko, membre d'Ekin. A la conversa tots dos afirmen que identifiquen el partit amb Batasuna i asseguren que "els tenen on volien". En la mateixa línia, l'Estat denuncia l'aparició del nom de Sonia Respaldiza Bombín, una de les deu persones que va presentar públicament Sortu a Bilbao, en els documents intervinguts a Susper. En aquests textos s'esmenta que la seva incorporació a la banda "podria incloure la seva integració en un comando armat", apunten. Aquest fet evidencia, segons l'advocacia, l'"alt grau de radicalitat" que Respaldiza hauria mostrat "davant els membres d'ETA encarregats de la captació de nous integrants".

D'altra banda, també creuen que una altra vinculació al grup armat és l'assistència dels advocats Iñaki Goyoaga Pla i Arantza Zulueta a l'acte de presentació de Sortu al Palau Euskalduna de Bilbao del 7 de febrer. Aquest fet és causat perquè el govern espanyol considera que Zuleta ha estat durant molts anys "una de les més estretes i fidels col·laboradores d'ETA i amb una gran ascendència entre les diferents organitzacions de l'entramat etarra". A més a més, els dos lletrats estan actualment en llibertat sota fiança acusats de formar part de l'estructura d'Halboka. Alhora, una altra suposada vinculació d'ETA amb el partit abertzale és que un altre dels membres del grup promotor de Sortu, José Javier Artola, és titular d'un compte bancari a la Caixa Laboral Popular, que va ser utilitzat presumptament "com a dipòsit de fons destinats per ajudar el col·lectiu de presos de la banda", i concretament, "per als processats en el macrosumari 18/98".

Fons a processats

El compte, segons afirma l'advocacia, conté les aportacions de persones vinculades a la universitat (no diu quina), i es va utilitzar per transferir fons a processats, com ara al dirigent de KAS, Xabier Alegria, Patxi Xabier Arregi Iparragirre, Olatz Altuna -condemnada per l'Audiència Nacional com a responsable de la Fundació Joxemi Zumalabe i absolta després pel Tribunal Suprem- i Mikel Iruskieta. Finalment, l'Estat ha afirmat que les persones que van registrar els estatuts de Sortu al ministeri de l'Interior el 9 de febrer es van desplaçar a Madrid "utilitzant vehicles llogats per dues persones lligades al binomi ETA-Batasuna". Els serveis jurídics de l'Estat conclouen que els estatuts de Sortu no condemnen el terrorisme etarra, sinó que amb una "forçada perífrasi" es limiten a manifestar la seva "voluntat i desig" de contribuir a la definitiva desaparició de qualsevol tipus de violència.

Per la seva banda, el portaveu de l'esquerra abertzale a Àlaba, Aitor Bezares, ha dit que la seva legalització és "una necessitat imprescindible i ineludible que no s'ha de dilatar en el temps per interessos partidistes i polítics".