Crònica 08/04/2011

El TPI i una guerra humanitària

Bru Rovira
3 min
Presoners de les forces lleials al president de la Costa d'Ivori, Alassane Ouattara.

PeriodistaDues guerres recents, totes dues encara obertes, la de Líbia i la de la Costa d'Ivori, han fet que es parli del Tribunal Penal Internacional (TPI) com d'un dels organismes disposats a vetllar perquè les guerres transcorrin segons el dret internacional i no es cometin el que el tribunal tipifica com a actes de genocidi o crims contra la humanitat.

El TPI s'inspira en els tribunals de Nuremberg i Tòquio, i es constitueix com un tribunal internacional de justícia permanent a partir de l'any 1998, després del genocidi ruandès i la guerra de l'antiga Iugoslàvia, que tenen els seus propis tribunals especials. El TPI, però, no va començar a actuar fins a l'any 2002 i des d'aleshores ha instruït causes a Darfur o, entre altres, a la República Centreafricana (pel reclutament de nens soldats). Justament ahir es van citar sis responsables de la violència a Kènia el 2007.

El fet de disposar d'un instrument jurídic capaç de perseguir "els pitjors crims" és, com diuen els estatuts del mateix TPI, "una fita de la història de la humanitat". La voluntat del Tribunal és que tots aquells delictes considerats com a crims de genocidi, de guerra i de lesa humanitat (l'esclavitud, l'apartheid, l'extermini, els assassinats, les desaparicions forçades, les tortures, els segrestos i l'agressió) siguin perseguits més allà del territori on s'hagin comès i ho siguin permanentment.

El problema evident i de proporcions percebudes com a escandaloses des dels països del sud és el fet que el TPI s'utilitzi com una arma política i perdi la necessària independència i universalitat que s'espera d'una institució d'aquesta importància. Si obviem el fet surrealista que el TPI no pot actuar contra països com la Xina o la primera democràcia del món, els EUA -que no han signat l'adhesió-, que, en canvi, sí que l'utilitzen com una amenaça en contra d'altres persones o països (els EUA en el cas de la guerra de Líbia, per exemple), obviant aquest sense sentit absolut que necessitaria un altre article, em sembla preocupant la barreja de c onceptes que aquests dies acompanyen les guerres "humanitàries".

Una guerra humanitària

En el cas de Líbia, concretament, el fet que el TPI ja hagi dit que obriria una investigació sobre els actes comesos per Gaddafi, al mateix temps que es discutia la conveniència de la guerra, pot induir a la falsa il·lusió que hi ha unes lleis universals que són per a tothom. I que, en aquest cas, la guerra humanitària convertida en guerra regular disposa del TPI per fer-la universalment humanitària: com si Déu hagués nascut a Occident o com si el Consell de Seguretat -amb països com la Xina i els EUA, que tenen la capacitat de vetar els processos oberts del TPI-, fos l'encarnació d'aquests valors universals i no la representació dels països més poderosos del planeta.

Perquè el TPI sigui útil i creïble, perquè sigui una eina il·lusionant en contra de la barbàrie, se l'ha de desvincular completament dels interessos polítics i ha de ser igual per a tothom. Ja és prou confós tot plegat perquè se'l faci servir d'argument de la guerra humanitària, i arribi a la Costa d'Ivori per fer el recompte dels morts després d'una actuació incompetent de l'ONU i de la comunitat internacional però que, en canvi, no hi hagi ni una causa oberta... en contra d'algun país del Consell de Seguretat.

stats