Publicitat
Publicitat

Tahrir, Islàndia i la protesta

Comparar la mobilització dels milers d' indignats amb les revoltes àrabs és la frivolització d'una força ciutadana que va arriscar, i encara arrisca, la vida per tombar unes dictadures repressores i violentes. Però també hi ha punts de connexió i mimetisme entre uns moviments que arrenquen dels joves fins a convertir-se en transversals, que no tenen un lideratge clar, que qüestionen el sistema, units pel que no volen però sense una alternativa comuna. Facebook i Twitter els fan de plataforma i els mitjans de comunicació, assedegats de discurs polític en una campanya cronometrada, s'hi han abocat. Islàndia és la revolta democràtica via referèndum. A Líbia o Síria, l'aixecament es castiga amb la mort. Importar la plaça Tahrir com a símbol és si més no el reconeixement de la força de la gent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT