Publicitat
Publicitat

Tot anirà bé

Tardà et dóna ales

Si vols aguantar de festa fins ben tard, beu-te un Red Bull; si vols aguantar com a cronista electoral fins al dia 20-N, posa Joan Tardà a la teva ruta de campanya. Ahir al vespre, el diputat Tardà va prémer l'accelerador en un míting que va celebrar a Igualada la coalició ERC - Reagrupament - Catalunya Sí. La seva intervenció va revifar les meves esgotades neurones i se'm va ocórrer donar les gràcies al Senyor, però tot just quan ho anava a fer, Tardà pujava a l'escenari i renyava la presentadora de l'acte per haver-se referit a ell com a "senyor Tardà": "Bona nit i renego de la paraula senyor! Entre republicans no parlem de senyors". La primera, al front. Tardà, número dos de la coalició, sembla una força de la naturalesa: amb la cabellera rinxolada i el bigoti, quan parla se li tensen el coll i les faccions, de tal manera que sembla un víking a punt de degollar l'enemic.

Míting rere míting els candidats acaben repetint el mateix; per això abans d'arribar a Igualada estava convençut que el més interessant que m'hi trobaria seria l'edifici on es va celebrar l'acte, L'Escorxador, una meravella modernista del 1905. A l'altra banda del carrer Prat de la Riba, l'Asil del Sant Crist, un palau tenebrós del modernisme més tardà, em va fascinar encara més. Però per sort per al lector, Tardà va fer-ne de les seves. "Aquí tenim Tardà fotent revolucions pendents", va dir Joan Carretero. Tardà va qualificar Joan Rosell, el president de la CEOE, de "pajarraco". Va dir que CiU està creant un sistema escolar públic "antirepublicà" i que està "desballestant l'estat del benestar de la República, que els nostres avis i pares van fer amb sang, suor i llàgrimes". També va acusar la "socialdemocràcia espanyola" d'haver donat "un cop de destral al sistema de pensions", i així va seguir, sense que semblés que respirava, fins al final de la seva intervenció, quan va demanar que els catalans lluitem com ho van fer els seus avis durant la Guerra Civil. Va fer un discurs d'una altra època, de quan els polítics es dirigien al poble amb les vísceres, en diumenge i abans que la gent anés a l'envelat a ballar agarraos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT