"Tardarem deu anys a oblidar-nos de la crisi econòmica"

Mentre s'explica, Joan Majó mou la cama sense parar. Nascut a Mataró l'any que va acabar la guerra, té una energia desbordant i una passió pedagògica per comprendre el món del segle XXI. Aquest enginyer industrial, militant del PSC ("vinc del partit d'en Pallach!", recorda), ho ha estat gairebé tot: alcalde de la seva ciutat, ministre amb Felipe González, conseiller en telecomunicacions a Brussel·les, president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió... Ara forma part del consell d'experts que orienten el president Artur Mas. Ha publicat Luz al final del túnel , la versió en castellà i actualitzada del seu llibre No m'ho crec! , sobre la crisi. Conversem al voltant d'un cafè a l'Hotel de Las Letras, a la Gran Vía madrilenya, i penso que és un savi.

Què no es creu de la crisi?

No em crec que la crisi financera la provoquessin les hipoteques subprime (tòxiques). No em crec que el món financer no veiés com estava la situació. Sabien molt bé què feien.

Per què feien el que feien, doncs?

Com a la pel·lícula Wall Street , de Michael Douglas: senzillament perquè era legal i els directius guanyaven tot el que volien.

Quin paper juguen les subprimes ?

Això és com quan compres una safata de xampinyons. Els de dalt són blancs i bonics però a vegades a sota surt cada cosa... Quan es va descobrir que una capa dels productes estructurats, les subprimes , no era bona, va saltar la guspira de la crisi. Es van adonar que molts actius no tenien el valor que deien tenir i que el sistema financer estava podrit.

Però als responsables d'aquesta situació no els han passat factura.

Els han fet fora dels bancs, però la majoria se n'han anat a casa amb els milions a les butxaques.

Què ha passat a l'Estat espanyol?

No hi va haver cap banc espanyol que hagués comprat subprimes .

I per què estem com estem?

Perquè els bancs es van quedar sense diners. Aquí ningú estalviava i el sistema financer no tenia dipòsits. Com que tothom demanava crèdits, es van passar deu anys anant a buscar capital a fora, augmentant l'endeutament exterior. No compraven actius, compraven diners. Quan esclata la crisi internacional es tanca l'aixeta i es va veure que el nostre creixement era fictici.

És aleshores quan punxa la bombolla immobiliària?

Sí, a Espanya calen cada any uns 300.000 pisos nous i els últims tres o quatre anys abans de la crisi en vam construir 800.000 anualment! Tres mesos després de l'inici de la crisi, n'hi havia més d'un milió per vendre.

On som ara?

Hem tocat fons, però encara ens hi passejarem temps. Aquí no es tracta de reactivar, sinó de reconvertir, i això és més lent. El 2011 i el 2012 el creixement serà baix, perquè no podem impulsar el consum, abans les famílies s'han de desendeutar!

Quan tornarem a créixer com ho fèiem abans?

Mai. Aquí creixíem a un 4% i no era normal. Ho fèiem nosaltres perquè érem uns bitxos raros i ens pensàvem que érem els reis del mambo.

Quan sortirem de la crisi, doncs?

Tadarem deu anys a oblidar-nos de la crisi, excepte si agilitzem la reconversió. Les crisis s'han arreglat sempre amb una cosa excepcional.

Ara pot ser l'ocupació verda?

Sí, la indústria per ser més eficients. Consumir menys sense viure pitjor. El focus s'ha de posar en aquest sector: aïllar millor cases, canviar les teulades... És una aberració que a Catalunya siguin de teula!

Consumir menys sembla inevitable, veient el que passa a Líbia...

El problema real no és la manca de reserves sinó l'augment de la demanda. Es tracta de diversificar les fonts d'energia, els orígens territorials per no dependre massa d'un país o una regió i, per sobre de tot, disminuir el consum.

I les mesures d'estalvi energètic de Zapatero hi ajuden?

Van en la bona direcció encara que són clarament insuficients i fan la impressió de ser improvisades.

Vostè és un home progressista. Què ha fet malament la socialdemocràcia en tota aquesta crisi?

La ratlla vermella va ser acceptar la llibertat total dels moviments de capitals i en canvi mantenir les estructures polítiques estatals. No es pot fer que funcioni una zona si no és simètrica la regulació de l'economia i la política. L'Antoni Castells va haver de modificar l'impost de successions perquè a Madrid no existia i els catalans es venien a morir a la capital espanyola!

Quin futur té l'estat del benestar?

Només s'aguantarà si no n'abusem. I n'estem abusant. Poso un exemple: per què he de tenir jo l'autobús de franc pel fet de tenir 70 anys si me'l puc pagar perfectament?

En el cas de Catalunya, la independència és una solució de futur?

Ningú recuperarà ja sobiranies cedides. Què voldrà dir ser independent d'aquí deu anys? Pensem en un estat federal potent. De fet, m'estimo més ser Baviera que Dinamarca. En el primer cas, si Alemanya el defensa a Europa, guanya; en el segon, anant per lliure, no sempre.