CÒMIC
Crònica 15/04/2011

Tarzan, en inferioritat contra els morts vivents

Ricard Martín
2 min
En la inauguració, el Saló es va omplir de fans dels zombis. I alguns van tenir l'entrada gratis per anar-hi disfressats.

Van regnar els zombis en la primera jornada de la 29a edició del Saló del Còmic. Però de videojoc: la zona de més èxit del Saló, de lluny, va ser la dedicada a provar la nova versió del joc Gears of War , on una multitud juvenil zombificada premia el comandament amb la insistència d'un mort vivent.

Just al costat, però, el focus d'atracció era la monumental exposició Zombis, ni morts ni enterrats , una detallista repassada cronològica a la història del mort vivent des de les beceroles fins a l'actualitat, amb totes les variants possibles en cinema, còmic i música. Potser la més espantosa era una planxa de Zapatero-Bambi amb els budells penjant. De ben a prop el seguien els originals del dibuixant Enric Rebollo, o què passaria si els zombis envaïssin un Barça-Madrid.

Fanàtics de 'The walking dead'

Ara bé, el Saló és un lloc excel·lent per veure fins a quin punt el fenomen del zombi ha captivat el fan del fantàstic actual. A les quatre de la tarda, una cua de setanta persones llargues esperaven la signatura de Charlie Adlard, dibuixant de The walking dead . Fanàtics. Acabaven d'arribar, i la signatura seria prèvia a visitar l'exposició. Un estudiant d'arts gràfiques explicava que aquella mateixa nit assistiria a una marató de la sèrie "en un cinema d'aquells on les butaques es mouen".

Unes metres més amunt, el periodista i comicòfil d'alçada Vicent Sanchis enllestia la col·locació de cartel·les de l'exposició que comissaria sobre Tarzan. S'hi poden veure originals de Harold Foster i Burne Hogarth dels anys 30 i 40. I uns impagables parents pobres hispans de postguerra: Sadhu, rei de la selva, i la Pantera Negra. "Després de tants anys amb aquesta dèria ja tinc controlats tots els col·leccionistes", explicava Sanchis. Que per cert va desmentir qualsevol parentiu amb el dibuixant valencià, José Sanchis, encara que els originals del gat Pumby, exposats a Miols entre vinyetes , fossin d'en Vicent.

La tranquil·litat del dibuixant

Per ser la primera jornada del Saló en dia feiner, va ser possible que l'aficionat pogués passejar tranquil·lament, així com els autors. A la sala de premsa i de bon matí, es va produir una escena curiosa: els encarregats de premsa van fer entrar de cop un equip d'una desena de pesos pesants del còmic -Garth Ennis, Eddie Campbell, Alfredo Castelli, Charlie Adlard...- davant la mirada expectant dels periodistes, que es fregaven les mans i se'ls rifaven. Aquest tractament seria impensable en un festival de música; l'ofici de dibuixant de còmic és poc glamurós. Ara bé, a Eddie Campbell, quan passeja els seus aires de cavaller britànic pel Saló, ningú li salta al damunt.

stats