Publicitat
Publicitat

El Tea Party europeu

Finlàndia es pot convertir avui en l'últim país de la Unió Europea que escull un govern ostatge dels vots de la dreta més populista. I ja en van uns quants. Ara són els True Finns, aquests "finlandesos de veritat" de retòrica patriòtica, euroescèptica, contrària a la immigració i antiavortista. Un programa que avui li comprarien una bona part dels electors de França, Àustria, Holanda, Dinamarca, Hongria... i podria continuar.

La clau de l'èxit del True Finns va començar, com a arreu, per la pèrdua de suport dels partits polítics tradicionals. La crisi econòmica ha fet la resta. El rescat econòmic de Portugal que haurà de pagar la UE ha estat el gran tema de la campanya. Els europeus, del nord i del sud, estan cansats. Uns pel pes de les dràstiques retallades i el xarop de contenció que els han aplicat per força; els altres -finlandesos, suecs, holandesos o alemanys- perquè no volen pagar el rescat dels que no van fer els deures quan els tocava.

El líder dels True Finns, Timo Soini, ja ha dit que farà tot el possible per aturar els rescats financers, així que el que passi avui a Finlàndia pot acabar afectant Portugal.

El discurs de la por

Fa més d'una dècada llarga que el populisme ha trobat un terreny adobat en una Europa que s'ha construït com una unió que no es desempallega dels tòpics i els prejudicis. Les diferències culturals són un material sensible fàcil d'explotar. El populisme s'ha fet fort amb el discurs de la por, del replegament i la desconfiança. Brussel·les s'ha convertit en el blanc més fàcil. La dreta conservadora dels Estats Units s'ha embolicat amb els valors tradicionals i la crítica furibunda a la burocràcia governamental. El pitjor retret que l'Amèrica més conservadora fa a Obama és dir-li que el troben massa europeu.

Per la seva banda, el Tea Party europeu ha abraçat l'euroescepticisme. Ningú de fora ens dirà el que hem de fer. Com si "allà fora", el govern de cadascun dels països de la Unió Europea no tingués veu, vot i veto en la decisió. L'extrema dreta holandesa de Geert de Wilders no només va guanyar amb un programa xenòfob contra l'islam, també va explotar la retòrica antiburocràtica, contra Brussel·les i contra el govern de l'Haia. De la seva pròpia perifèria de les províncies contra la capital. L'extrema dreta danesa sempre ha fet campanya contra l'euro. La dreta més tradicionalista de Polònia, Hongria i Txèquia és declaradament euroescèptica.

Els populistes són els partits anti- establishment . Els del discurs directe, eslògan simple i lideratge demagògicament carismàtic. S'han vestit d'alternativa i apleguen el vot de càstig contra uns partits tradicionals descol·locats, contra uns líders que -des de Barack Obama a Angela Merkel- no saben com recuperar els seus votants. L'un encara la reelecció, l'altra la pèrdua progressiva del control dels seus feus tradicionals. La crisi els passa factura. Els seus electors, també.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT