Publicitat
Publicitat

Els laboristes i la premsa titllen l'operació de "nyap"

Terratrèmol polític a Londres per la missió secreta a Líbia

William Hague, el ministre d'Afers Estrangers britànic, va passar ahir una mala tarda davant del Parlament intentant explicar la fallida incursió dels seus serveis especials per contactar amb l'oposició líbia.

Una expedició que va començar com a missió especial i va acabar en paròdia ha portat la diplomàcia britànica al ridícul internacional. Intentant justificar la presència de sis membres de les forces especials i dos diplomàtics al país nord-africà, Hague va reconèixer que els havia enviat per intentar establir contacte amb els rebels i que n'assumia plena responsabilitat.

Hague va provocar el rebombori de la sala quan va retre honor a l'equip i va voler restar importància a l'incident dient que va ser "un gran malentès". El laborista Douglas Alexander va titllar de "nyap" la missió, va qüestionar la capacitat de Hague per liderar la diplomàcia britànica i no va deixar passar l'ocasió d'humiliar-lo. Però en lloc de ferir-lo amb les seves pròpies paraules, es va limitar a citar un portaveu de l'oposició líbia: "Segurament el públic britànic es deu estar preguntant què faria Hague si arribessin nous veïns al ministeri; ¿trucaria al timbre per presentar-se, o se'l trobarien de nit escalant la paret del jardí?"

Un diputat laborista va demanar la dimissió de Hague, mentre que un altre va exigir que demanés perdó. La majoria va reclamar una explicació completa. Però ningú no va obtenir el que volia. Per molt que el govern de Cameron s'esforcés a justificar la situació i fins i tot provés de vestir-la de normalitat, li va caure al damunt una allau de crítiques. Als titulars de tots els diaris es podien llegir ben juntes les paraules "fracàs" i "Líbia", mentre que alguns de ben seriosos i afins als conservadors com el Telegraph anaven al gra, parlant de la intervenció com un "nyap".

La finalitat de la fatídica missió era establir contacte amb membres de l'oposició a Muammar al-Gaddafi. Però en lloc de ser rebuts per un comitè de benvinguda, tots vuit van ser detinguts, emmanillats i duts a una base militar durant més de 48 hores. Sembla que la seva arribada de nit i en helicòpter va despertar sospites entre els rebels. Segons l'oposició, anaven ben armats, disposaven de mapes. També portaven passaports de quatre nacionalitats diferents, un fet negat pel ministeri d'Exteriors britànic.

Durant les últimes setmanes, tant els Estats Units com el Regne Unit han expressat preocupació pel fet que a Líbia no hi ha un moviment opositor coherent. Tots dos països tenen interessos comercials en la indústria del petroli del país, i no volen veure disminuït el seu nivell d'influència sigui qui sigui al poder. Segons Hague, l'equip que va enviar a Líbia va experimentar "dificultats", però ara que són fora del país sans i estalvis ho seguiran intentant tan bon punt sigui possible.

Una relació difícil

El públic britànic ha tingut una relació difícil amb Líbia, i sobretot amb Gaddafi, d'ençà de l'atemptat terrorista de Lockerbie. David Cameron ha sigut criticat per no perfilar clarament quina és la seva política exterior en general i per reaccionar tard i de manera insuficient a Líbia en particular. Ara els mateixos detractors diuen que aquest últim incident a més demostra que potser li falta criteri a l'hora d'escollir el millor pla d'acció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT