Publicitat
Publicitat

SEGURETATAL NORD D'ÀFRICA

Els segrestos i el contraban financen les activitats terroristes de la regió del Sahel

Terrorisme algerià amb el segell d'Al-Qaida

Fa només dos dies l'enviat especial de l'ONU a Líbia advertia que estan molt preocupats per totes les armes del règim gaddafista que ja haurien travessat les fronteres del país per alimentar altres conflictes regionals. Rifles d'assalt, llançagranades, metralletes i munició que podrien anar a parar -segons experts de l'ONU- a Darfur o a grups terroristes del nord d'Àfrica, entre els quals Al-Qaida del Magreb Islàmic. El ministre d'Afers Estrangers de Mauritània confirmava després que "ja han arribat armes al Txad, el Níger i Mali". És l'última herència de Muammar al-Gaddafi, que durant dècades havia jugat activament a la regió, oferint inversions en un territori empobrit a canvi de suport polític.

Abans del naixement d'Al-Qaida del Magreb Islàmic, els Estats Units ja havien assenyalat el desert del Sàhara i la regió del Sahel com una zona d'interès militar que es podia convertir en el perfecte amagatall per al terrorisme. Són milers de quilòmetres de desert, de fronteres poroses, d'extensions deshabitades i tribus nòmades, i de rutes de pas per al trànsit legal i il·legal.

L'organització d'Ossama bin Laden va ser el paraigua que va fer gran una cèl·lula terrorista, nascuda a Algèria, i activa a la zona des de finals de la dècada dels noranta.

El cor algerià
Al-Qaida al Magreb té les arrels en la guerra civil d'Algèria dels 90

El Grup Salafista per a la Predicació i el Combat va néixer el 1998 després d'escindir-se del GIA, el Grup Islàmic Armat, que des del 1992 lluitava contra el govern algerià per haver anul·lat les eleccions generals que van guanyar els islamistes del FIS (Front Islàmic de Salvació). El cop contra els resultats electorals va provocar una dècada de guerra civil i gairebé 150.000 morts.

El Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC) va continuar en actiu, dedicat sobretot a la insurgència contra el govern militar d'Algèria però també amb actuacions esporàdiques en altres països veïns. En el cinquè aniversari dels atemptats de l'11 de Setembre, però, les coses van canviar. El número 2 d'Al-Qaida va anunciar que l'organització tindria presència al Magreb. El 2007, Prèdicació i Combat canviava de nom i adoptava el d'Al-Qaida del Magreb Islàmic. L'organització es va fer gran.

Una cadena d'atemptats amb bomba va deixar desenes de morts arreu d'Algèria, i van arribar nous objectius regionals i els atacs suïcides. Noves cèl·lules al Marroc, el segrest d'un enviat de l'ONU i el seu assistent a la capital del Níger, Niamey, o la captura d'un grup de turistes europeus a la frontera entre el Níger i Mali al gener del 2009. En tots aquests anys, i malgrat la seva expansió regional, el grup no ha perdut mai la seva hostilitat pels interessos francesos a la regió.

Al capdavant de la branca magrebina d'Al-Qaida hi ha dos algerians. Un és Abou Mossab Abdelwadoud, un universitari expert en la fabricació d'explosius. L'altre és Mokhtar Belmokhtar, antic combatent a l'Afganistan, que lidera la facció del Sàhara i ha organitzat al desert el contraban d'armes que els arriben des del Níger i Mali. Belmokhtar té una ordre de cerca i captura a Algèria, acusat de terrorisme.

Del desert a Europa
El Sàhara és l'amagatall de tot un entramat delictiu i violent

Els experts creuen que Al-Qaida al Magreb Islàmic té entre 600 i 800 combatents, escampats per Algèria, el Sahel i també per Europa. Les xifres oficials, però, són molt inferiors. Els serveis d'intel·ligència algerians calculen que, en aquests moments, només hi ha 108 sospitosos de terrorisme al Sahel. La CIA apuja aquesta xifra fins als 300 o 400.

Els segrestos de ciutadans occidentals són una de les activitats més lucratives a la zona, tot i que aquests grups també es financen a través de la protecció dels combois carregats de droga que travessen la regió. La ruta del contraban avança pel desert de Mali i travessa les fronteres poroses del sud d'Algèria. Les dunes del desert malià amaguen també els camps d'entrenament mòbils. Un informe de l'Instituto Elcano assegura que, durant els últims anys, Algèria ha estat la base per a combatents estrangers -sobretot provinents del Marroc, Tunísia, Líbia, Nigèria, el Níger, Mali i el Senegal- amb destinació a l'Iraq.

Lluita antiterrorista
La regió coopera des de la desconfiança mútua

Algèria i els seus veïns del Sahel-Mali, Mauritània i el Níger- van crear l'any passat un comandament únic per a la lluita antiterrorista. El nou Comitè d'Estat Major Conjunt té la seu a la ciutat de Tamanrasset, al sud d'Algèria.

L'escenificació d'aquesta cooperació regional per lluitar contra la branca magrebina d'Al-Qaida no es va estalviar les picabaralles polítiques entre veïns. Ni Líbia ni el Marroc van ser convidats a formar part d'aquesta xarxa. El govern de Rabat acusa els algerians de marginar-los de la lluita antiterrorista. Des d'Alger, en canvi, es denuncia que el govern marroquí intenta incloure el Front Polisario entre aquests grups que cal combatre i Algèria s'hi nega.

Els cables del departament d'Estat nord-americà destapats per Wikileaks ja van posar en evidència que Washington descartava qualsevol vinculació entre el Front Polisario i Al-Qaida. Fins i tot es recollia que voluntaris dels Estats Units treballant als camps de refugiats i funcionaris de Nacions Unides havien advertit que els islamistes radicals eren una amenaça per als occidentals que treballen als campaments.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT