Publicitat
Publicitat

"They comin' again": tornen

Favorita La premi Nobel de la pau d'enguany, Ellen Johnson Sirleaf, es perfila com la guanyadora de la primera volta de les eleccions a Libèria. Pors Els fantasmes de la guerra planen sobre una societat que veu com els criminals ocupen l'escenari polític, el més visible dels quals és l'antic senyor de la guerra, Prince Johnson, el tercer candidat més votat

Després del genocidi de Ruanda vaig visitar un orfenat del sud del país on hi vivien una cinquantena de nens que havien sobreviscut a les matances. Un grup de voluntaris italians s'havien proposat crear un ambient el més normal possible i havien arreglat un pavelló per començar a fer-hi classes. El primer dia d'escola, quan el mestre va picar amb el llapis sobre la taula per demanar silenci, alguns nens es van tirar a terra o van començar a plorar, paralitzats pel terror. També van adonar-se, aquells voluntaris italians, que l'olor de la carn cuita a l'hora de menjar provocava la mateixa reacció de pànic en alguns dels orfes: el toc-toc del llapis i l'olor de la carn cuita els feien reviure la brutal experiència d'assassinats en massa que els havia tocat viure. I aquell record els trastocava completament. Però també podia passar, i això passava per tot el país, que un dels supervivents del genocidi es trobés cara a cara, caminant pel carrer o en ple camp, amb un dels assassins. Aquesta possibilitat, em va explicar un psicòleg noruec especialitzat en traumatisme de guerra, converteix la vida diària en un infern. La víctima viu en un permanent estat d'alerta biològica i de desesperança que l'emmalalteix i li impossibilita refer la vida.

Candidat criminal

El senyor de la guerra, Prince Johnson, ha aconseguit, segons les primeres estimacions provisionals, ser la tercera persona més votada a les recents eleccions a Libèria, amb un 11,5% dels vots, cosa que el convertiria en l'àrbitre de la segona volta, en la qual la presidència s'ha de disputar entre la premi Nobel de la pau, Ellen Johnson Sirleaf -45% dels vots- i el seu principal opositor, Wilson Tubman, amb 29,5% dels suports. Tot això passava ahir a la tarda abans que l'oposició en pes es retirés del procés electoral acusant la Comissió Electoral de cometre frau a favor d'Ellen Johnson.

Prince Johnson té una història de terror ben coneguda pels liberians i també per la resta dels africans gràcies a un vídeo que fa anys es podia comprar per tot el continent. Es tracta d'una filmació feta durant el Nadal del 1989 quan, durant la guerra que dirigia Charles Taylor, Johnson, que aleshores era un dels seus comandants, va ocupar amb els seus guerrillers el palau presidencial, va detenir el president Doe i el va fer torturar fins a la mort. La imatge més impactant del vídeo, la que tothom a Libèria té gravada al cervell, és quan Johnson es beu una cervesa després de menjar-se l'orella amputada de Doe, que morirà dessagnat en una de les banyeres del palau, cosa que provoca la ira de Johnson, que renya a crits els seus soldats perquè volia allargar encara més el plaer de la venjança.

L'any 2009, la Comissió per la Veritat i la Reconciliació (TRC) -que es va crear a Libèria després de la guerra civil- va explicar en les seves conclusions que entre el 1979 i el 2003 s'havien assassinat al país unes 250.000 persones. La guerra civil havia estat d'una gran crueltat, d'una enorme complexitat -val molt la pena llegir la magnífica novel·la de Russell Banks, Una americana consentida - i havia tingut com un dels episodis més terribles la participació d'exèrcits de nens i nenes reclutats a la força, ensinistrats a matar els seus propis familiars, enviats al combat completament drogats. Donades les fortes implicacions de tota la societat en el conflicte, el TRC recomanava que els senyors de la guerra -entre els quals hi ha Prince Johnson- fossin jutjats per un tribunal especial, i que cap de les persones que havien participat activament en el conflicte poguessin prendre part en la vida política del país durant els trenta anys següents.

Occident, el còmplice

Prince Johnson era una d'aquestes persones que no havien d'anar a les eleccions. Però aquesta recomanació també valia per l'actual presidenta Ellen Johnson, ja que com ella mateixa ha explicat, durant la guerra havia col·laborat amb Charles Taylor recollint diners per als seus soldats. Ellen es va negar a acceptar aquelles recomanacions i no va fer cas del que deia el TRC. I el que va passar és que si el que deia el TRC no era vàlid per a ella, tampoc ho era per als altres, entre els quals, el senyor de la guerra Prince Johnson. Els governs occidentals, que confien en Ellen Johnson per aixecar el país, tampoc van fer cas del TRC i el mateix Obama i la senyora Clinton li han donat suport públic en aquesta campanya presidencial. I per si no n'hi havia prou, se li ha concedit el premi Nobel de la pau quatre dies abans de la primera volta de les eleccions.

Als occidentals ens sembla inconcebible que, després d'Auschwitz, un criminal nazi pugui concórrer a les eleccions. "Mai més", va ser el crit que es va seguir després la Segona Guerra Mundial. Els africans, en canvi -pensen alguns amb una lògica colonial que s'arrossega dels temps de Colom, inclosos els que donen el Nobel de la pau-, s'han de conformar a construir el seu futur polític sobre les teies enceses del foc que els ha destruït en el passat.

Es veu que no calia fer neteja. Que n'hi havia prou a enviar els Cascos Blaus per vigilar les eleccions i posar una dona amiga, premi Nobel de la pau. Es veu que no passa res si les víctimes es troben cara a cara amb els seus assassins i els veuen asseguts al Parlament, com si la guerra no s'hagués acabat i calgui preparar-se perquè torni el pitjor. Perquè això és el que pot passar si finalment l'oposició es retira del procés electoral, com ha anunciat, i s'avorta el procés polític que va començar el 2005. " They comin' again " ("Tornen") és el nom del rap de moda que es canta aquests dies a Libèria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT