Publicitat
Publicitat

Toni Cruz i Josep Maria Mainat: «No ens vèiem amb 60 anys cantant 'La patata'»

PerfilCruz i Mainat van deixar Gestmusic del tot fa mig any, s'han agafat uns mesos sabàtics viatjant pel Mediterrani per desconnectar i complir una clàusula del contracte. Deixen enrere 20 anys en què van arribar a tenir 1.000 treballadors i a produir 9.000 hores anuals de televisió, i els altres vint anys de La Trinca, que l'ARA recupera en dos CD. Als 65 anys, pensen en projectes empresarials per als pròxims 20 anys.

Algunes cançons reivindicatives de La Trinca encara són ben vigents...

Toni Cruz: És depriment que passi.

Josep Maria Mainat: El més fotut és que alguns temes havien millorat i s'han tornat a espatllar, com l'Estatut. Com el Far West no hi a res té estrofes que són actuals. La dansa del sabre, sobre el 23-F, no, de soroll de sabres no en tenim.

TC: El cop d'estat es pot fer amb militars o es pot fer econòmic, ens han destrossat.

JMM: Ara els cops d'estat els fan els mercats.

Què té La Trinca que vint anys després la gent vulgui els vostres CD?

JMM: Durant 20 anys vam fer 3.000 actuacions a poblets i ciutats de Catalunya, llargues temporades a Barcelona, més de 300 cançons, algunes molt populars...

TC: Ens venien a veure els avis, els pares i els fills que tenien 4 anys i que són els que ara són pares. I molts volen compartir-ho amb les noves generacions.

No ho vau matar massa d'hora?

JMM: Fèiem espectacles bojos, ens vestíem de dones i saltàvem i botàvem i ens tiraven aigua a la cara... i vam decidir que l'experiència la posàvem en mans d'espectacles televisius. L'únic equivalent que hi ha de La Trinca ara no és musical, són programes tipus Polònia.

Com se us veia quan vau néixer com a grup, en contrast amb la Nova Cançó?

JMM: Uns nois de poble poc compromesos...

TC: Si actuàvem amb els de la cançó protesta sortíem els últims.

JMM: Vam buscar un circuit popular, jugàvem a popularitzar la cançó en català i que fos divertida, vam començar a anar a discoteques, a envelats, érem l'atracció de la festa major.

Què sou, artistes o empresaris?

JMM: Hem estat emprenedors des que vam muntar les sis hores de cançó a Canet. Des de l'inici creàvem, cantàvem i a sobre ens arriscàvem a organitzar-ho.

I la vanitat? No trobeu a faltar la fama?

TC: La nostra quota d'aplaudiments, d'èxits, ja la tenim plena.

JMM: Amb La Trinca la repetició era molt esgotadora.

TC: Els teatres estaven plens i marxàvem perquè ja no aguantàvem més.

JMM: A la tele tu crees, pareixes i un cop allò està en marxa pots començar un altre projecte perquè allò t'ho estan defensant una gent.

Teniu un do, l'instint comercial; els discos més venuts, els programes més vistos, els formats de tele més venuts a tot el món...

TC: Com que no suportem avorrir-nos, hi ha coses que es descarten, mai hauríem produït el debat Rajoy-Rubalcaba, per exemple.

JMM: És una barreja d'intuïció i experiència. I rigor, sempre hem buscat els millors equips.

I sabeu adaptar-vos als cicles de la tele.

TC: Els cicles no existeixen.

JMM: Un que és director d'una cadena tenia un programa del cor que no li funcionava i va dir "el corazón ya no da más de si". Ho va dir fa quinze anys, i mira. El que has de vigilar és que el programa no grinyoli a la cadena, com va passar amb OT a Telecinco l'última temporada, perquè allà allarguen tota la programació al voltant d'un reality, i amb OT no funcionava. Hauria anat millor a Antena 3.

Si us fes triar entre els 20 anys de La Trinca i els 20 de Gestmusic...

JMM: Va ser més divertida l'època de La Trinca, per l'excitació del moment.

TC: Érem més joves, més gamberros i no dormíem a les nits... La Trinca va ser començar des de zero i arribar a dalt de tot. A la tele vam començar fent un programa i hem creat formats com OT que es fan a 70 països i estan funcionant collonudament. Hi havia molta trempera. Entrava gent jove i li ensenyaves des de zero, i són els que ara estan fent el que faríem nosaltres.

Sis mesos després de deixar del tot Gestmusic, ja heu passat el dol?

JMM: Gestmusic la vam crear nosaltres però el 2005 ens la vam vendre, ja només hi treballàvem. Primer per a Telefónica, després per a Goldman Sachs i Berlusconi.

TC: Ja vam dir que per al Berlusconi no hi treballaríem gaire, i hi hem treballat poquet.

Els últims dos anys han estat els més durs?

JMM: Són els que va ser menys divertit fer tele.

TC: Endemol va abandonar objectius com la producció i la creativitat, volia fer Disney quan no era Disney, i això va anar fent malbé l'ambient. Abans es parlava de televisió per guanyar diners, però es va passar a parlar de guanyar diners per fer televisió.

JMM: La inversió especuladora és més financera, pensa a retallar, guanyar marges, no pensa en la creativitat.

Vint anys de La Trinca, vint de Gestmusic, els pròxims vint què fareu?

TC: D'emprenedors. Tenim quatre projectes. Un encara és secret, un té a veure amb la tele, però no com a productors. Un tercer és de turisme. El quart és crear un celler virtual per promocionar els nostres vins, els de les dotze denominacions d'origen catalanes.

Des dels 16 anys no heu estat mai separats. No us heu barallat mai?

TC: Cada dia.

JMM: Quan discutim la gent que no ens coneix pensa que ens matarem, però al final sempre s'arriba a un consens...

Una tele privada en català és viable?

JMM: Amb els models que hi ha ara no ho sembla. Es pot fer una televisió generalista, com TV3, que tingui un 5% i guanyar diners? La resposta és no. Caldria buscar una fórmula diferent.

Com veieu el futur de TV3?

TC: Dependrà molt de com la tractin des dels poders polítics, és un equip que funciona i té un nivell que han mantingut durant molt de temps... Haurà de fer canvis d'estructura per adaptar-se a la tele que ve.

I la relació Catalunya-Espanya...?

JMM: Creix un independentisme de "no em toquis els collons", fart de la retallada de l'Estatut, per exemple. Crec en l'autodeterminació, s'hauria de poder fer algun dia el referèndum. Seria el moment d'obrir realment el debat de quines estructures tindria aquesta Catalunya - nació europea, com seria la nostra organització econòmica, política, territorial, a quina lliga jugaria el Barça, coses de tota mena... Obligaria a plantejar què vol dir recuperar uns diners d'un dèficit fiscal que hi ha, què ens costaria d'altra banda l'OTAN. Que es parlés obertament amb xifres, amb pros, amb contres.

TC: Jo em sento decebut per haver apostat fa 35 anys per un federalisme que no l'he vist enlloc, se'l van inventar perquè no hi haguessin merders, i no se l'han cregut mai. S'ha de reestructurar des d'Europa, no des d'Espanya. Europa necessita un banc central fort que doni les ordres perquè no facin bestieses com Grècia. Dins d'Europa potser sí que podem tenir federalisme.

Què n'espereu de Rajoy?

JMM: El problema del PP és que té una ala dreta molt forta i no hi ha ningú més enllà de la dreta del PP. Espero que no tingui la majoria absoluta pel bé de tots. Vaig veure el debat i em va entristir.

TC: És que és un debat acabat amb uns partits acabats, amb una gent acabada, amb uns que ja estan gastats per totes bandes, que ja tenen un modus operandi que ja no ens interessa, que ja no funciona.

Què en penseu dels indignats ?

JMM: És l'expressió d'un pensament que cal tenir molt en compte. Com a organització no em sembla que arribin a tenir un pes en la societat, però poden impregnar-la d'una pàtina.

Sou optimistes? Ens en sortirem?

JMM: Espero que hi hagi molt de futur per al món i un bon tros de futur per a mi encara.

TC: S'ha d'aprendre a viure d'una manera diferent, no pitjor, amb altres valors. No sé què passarà amb aquests 5 milions de persones que hi ha a l'atur i els que vindran.

JMM: Hi haurà d'haver un moviment solidari, molta gent necessitarà ajut per a la subsistència.

Tu, Josep Maria, t'has tornat a casar i seràs pare. Tornen els bolquers...

JMM: La meva dona és molt jove i vam pactar que tindríem una nena però jo ja vaig canviar bolquers amb el primer fill, fa 36 anys. Ara intentaré no fer-ho.

Us considereu rics?

JMM: Comparats amb qui? Ens hem guanyat bé la vida, però per mi un ric és un capitalista, una persona que no saps ni quants diners té.

Us ho preguntava per si creieu que pagueu prou impostos.

JMM: En paguem molts. El més fotut és que les grans fortunes paguen pocs impostos. Caldria un impost per al capital especulatiu.

Quins vicis teniu?

JMM: No fumo, no bec, no em drogo... La tecnologia, la programació informàtica, els llibres de futurisme sobre la tecnologia...

TC: La part d'emprenedors pot ser una passió també. Arrencar coses i aconseguir que funcionin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT