Publicitat
Publicitat

COMERÇ IL·LEGAL

Els manters són l'últim esglaó d'una cadena que comença als països productors de falsificacions i que té molts intermediaris

'Top manta': un negoci piramidal

El top manta és una estructura piramidal i els manters són l'últim nivell d'una cadena que comença als països productors de falsificacions. Aquest 2011 a Barcelona s'han decomissat 40.000 objectes.

Es mouen per les parts més turístiques de Barcelona i per pobles costaners com Roses i Salou. Busquen turistes i compradors autòctons. Ofereixen suposats bolsos Guggi per 40 euros i ulleres Armani per uns 20. Permeten el regateig i quan ensumen els policies pleguen la manta, la lliguen i marxen corrents. Els venedors del top manta es busquen la vida, però ho fan al marge de la legalitat, i en temps de crisi s'han convertit en una competència més agressiva per als comerciants legalitzats. Són un problema per als ajuntaments i les policies, que encara no saben com afrontar un fenomen que ja fa més d'una dècada que es consolida a Catalunya. Funcionen, per norma general, en estructura piramidal.

Els manters, majoritàriament senegalesos, solen anar indocumentats per dificultar-ne la identificació i no acostumen a presentar-se al judici. A Barcelona l'any 2010 es van comissar 61.000 productes de venda ambulant irregular, i en el que va d'any ja se n'han requisat més de 40.000, segons dades de la Guàrdia Urbana. Pel que fa a detencions i imputacions, els Mossos n'han practicat 29 des de l'abril.

Diferents nivells de distribució

Els manters funcionen en estructura piramidal, com confirmen fonts policials. Així, sempre hi ha algú que fabrica el bolso o CD falsificat, algú que el distribueix i els manters, que són les últimes mans d'una cadena de venda il·legal que només a Catalunya mou una quantitat de diners que, segons els comerciants, se situa al voltant dels cent milions d'euros. Treballen amb diferents nivells de distribució: "Des del que té el seu negoci i deriva una part de material per vendre'l al detall als manters, fins als grans grups que es dediquen a subministrar material per partides de 50.000 euros", explica Joaquim Bayarri, intendent de la divisió tècnica de seguretat ciutadana dels Mossos.

Es mouen en grup i normalment lliuren la recaptació a una altra persona, que s'encarrega de repartir beneficis: "Quan els identifiquem, cada venedor porta de 300 a 400 euros, i els recaptadors fins a 3.000", assenyala Josep Reina, intendent major de la Guàrdia Urbana. Reina explica que el món del top manta és complex i insisteix en l'estructura piramidal: "Hi intervenen molts actors, però nosaltres no arribem al fabricant". Ni tampoc els Mossos, que són conscients de la dificultat de detenir els que més s'enriqueixen.

Els anomenats col·laboradors són els grans distribuïdors, els fabricants, els petits subministradors, els que recapten els guanys, els que donen l'avís quan ve la policia (més coneguts com els que donen l'aigua ) i els manters.

Moltes vegades els bolsos, les ulleres i la roba de marca falsificada no arriben directament de la Xina, sinó que són de procedència diversa i es mouen per centre-Europa fins a arribar aquí i passar a altres mans. Aquí entrarien en acció els col·laboradors-distribuïdors, que són els que acaben revenent el material als manters. S'ha de diferenciar, però, la venda ambulant de productes comprats al detall de la venda de productes falsificats. Un matís important. El material que els manters venen a la platja de marca no-t'hi-fixis comporten una sanció administrativa per ocupació de la via pública.

Els agents es troben amb un problema afegit i és que els denunciats no es presenten a la vista oral i no acostumen a pagar la sanció administrativa, uns 250 euros de multa per la venda ambulant, perquè es declaren insolvents o no tenen domicili conegut. Quan els comissen el material, la Urbana el guarda en dependències policials i si el volen recuperar han de pagar la multa, però no els surt a compte. Bayarri conclou que el problema és de caràcter "social" i que s'han de buscar solucions per eradicar-lo.

La lluita contra el top manta és un dels aspectes escrits en vermell a la llista d'objectius del nou alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Ho va deixar clar en el discurs d'investidura, ho va demostrar amb el dispositiu extraordinari del cap de setmana i ho va ratificar per mitjà del portaveu de l'equip de govern, Joaquim Forn, quan dimecres va anunciar "campanyes contínues de pressió". També és prioritari per al Govern, que estudia noves mesures per arribar als compradors. La persecució d'aquests últims dies, però, ja ha posat en alerta l'Associcació Catalana de Residents Senegalesos i SOS Racisme, que demanen que els esforços no se centrin en el setge policial als últims esglaons de la cadena.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT