Tòquio demana ajuda al món per evitar una catàstrofe atòmica

¿Algú es veu capaç de controlar l'incident nuclear de Fukushima? El govern del Japó sembla que no. I més quan al tancament d'aquesta edició l'agència AFP informava d'una altra explosió, la tercera, en el reactor 2, de conseqüències difícils de predir, perquè poc abans les autoritats havien admès que l'edifici de contenció estava malmès. Enmig d'aquesta crisi Tòquio va llançar una crida desesperada. Primer va reclamar a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica -dependent de les Nacions Unides - que li enviï un equip d'experts. Paral·lelament, va adreçar també una petició d'ajuda al govern nord-americà per refredar els reactors nuclears de Fukushima.

El matí d'ahir va començar amb una segona explosió a la central nuclear de Fukushima, una seqüència que van recollir les càmeres de televisió que enregistren, des del terratrèmol i el tsunami de divendres, tot el que passa al voltant d'aquesta instal·lació. En aquest cas l'explosió va ser suposadament d'hidrogen i es va registrar al reactor número 3. Va ser de característiques molts semblants a la primera, que es va produir dissabte al reactor número 1. Aquestes explosions responen al sobreescalfament dels reactors nuclears, ja que els sistemes de refrigeració convencionals van quedar divendres fora de servei. Des d'aleshores es bombeja aigua de mar sobre els nuclis atòmics per mirar de rebaixar les altes temperatures que s'hi registren.

Ara preocupa el reactor 2

Després de la nova explosió d'ahir, el principal punt de preocupació és ara el reactor número 2, on el bombeig d'aigua va quedar curt -sembla que per la deflagració- i en alguna ocasió les barres de combustible atòmic que alimenten la central van quedar sense refrigeració, cosa que eleva a temperatures perillosament altes el nucli del reactor. Sigui com sigui, les autoritats nipones asseguren que l'alliberament de partícules atòmiques a l'atmosfera ha estat baix i que en cap cas les explosions no han malmès les carcasses de formigó que envolten els reactors. Tot i això, una flota nord-americana que era a la costa est del Japó per ajudar en les tasques de rescat de supervivents del terratrèmol i el tsunami va decidir moure's mar endins per allunyar-se dels nivells de radiació "baixos" que havia detectat.

De moment, la crisi atòmica a la central de Fukushima ha estat qualificat per les autoritats nipones amb el nivell 4 d'una escala internacional d'incidents i accidents nuclears que va de l'1 al 7. Això tot i que altres agències atòmiques, com la francesa, van apuntar la possibilitat que finalment a Fukushima s'estigui registrant un accident de categoria superior, d'entre 5 i 6 en aquesta escala. Com a referència, l'accident de Txernòbil, a Ucraïna, de l'any 1986, va rebre la qualificació màxima, un 7; el de Three Mile Island, als Estats Units, l'any 1979, va ser qualificat com a 5, i el de Vandellòs, el 1989, amb un 3.

I entre tant de ball de xifres i incertesa sobre com evitar un final tràgic, el debat nuclear torna a estar obert oficialment. La Unió Europea va decidir ahir, a iniciativa d'Àustria, sotmetre totes les centrals atòmiques del seu territori a proves de resistència per comprovar l'eficàcia de les mesures de seguretat en vigor. A Alemanya, la cancellera Merkel va decidir deixar en l'aire un acord per allargar la vida de les centrals nuclears al seu país, tot i que molts hi veuen al darrere un intent a la desesperada de Merkel per evitar una debacle electoral en un any carregat de cites amb les urnes en molts estats federats.

A Espanya, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va voler passar de puntetes ahir sobre el debat nuclear fins al punt de dir que una "circumstància concreta" no pot afectar aquesta discussió que s'ha de fer, va dir, amb una "perspectiva global". Els que sí que van posar deures al govern espanyol van ser els alcaldes dels municipis catalans amb centrals nuclears que li van demanar que "prengui nota" de la reacció modèlica de l'executiu nipó en tota aquesta crisi.

S'esperen més de 10.000 morts

El Japó viu entre el pànic i la consternació. Entre la necessitat de tirar endavant i l'evidència que el que ha passat és molt gros. Les autoritats calculen que la xifra de morts superarà els 10.000. Només ahir es van localitzar en dos punts de la costa nord-est 2.000 cadàvers. Per als supervivents, el record del malson que han viscut se suma a l'angoixa de la recerca dels que han desaparegut, encara desenes de milers, o al dol pels que han mort.

Es calcula que 350.000 persones s'han quedat sense casa, sense res del que tenien. Als refugis habilitats pel govern s'hi amunteguen 530.000 afectats que passen entre l'escassetat d'aigua i aliments i la falta d'energia elèctrica. L'amenaça d'una catàstrofe nuclear, el pànic provocat per les constants rèpliques del terratrèmol i la possibilitat d'un nou tsunami pesen sobre tots aquells a qui toca refer les seves vides. El govern japonès ha desplegat 100.000 efectius de l'exèrcit per les feines d'un rescat que sembla impossible tenint en compte que hi ha 50.000 edificis convertits en runa, 580 carreteres intransitables i 32 ponts totalment destruïts.

I més enllà del drama humà, l'economia japonesa també se'n ressent, de la doble catàstrofe, natural i nuclear. La borsa de Tòquio va caure un 6 per cent, una de les davallades més importants dels últims anys, i l'autoritat monetària va optar per injectar més de 131.000 milions d'euros al sistema bancari per donar un respir a una economia ja tocada per la crisi econòmica. Els primers balanços dels danys econòmics provocats per la devastació al nord-est del Japó parlen de més de 122.000 milions d'euros. I les previsions de reconstrucció encara queden molt lluny.