Publicitat
Publicitat

DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ A LA UE

França i Itàlia forcen una reforma de Schengen per aturar l'arribada de refugiats nord-africans

Torna l'Europa de les fronteres

Els ministres de l'Interior europeus van acceptar ahir endurir el tractat que regula la lliure circulació de persones, mentre insistien que no volen recular en els valors i principis de la integració de la UE.

Al final s'han imposat les tesis més dures. Itàlia, França i Dinamarca, amb els seus plans per restringir el tractat de Schengen per a una Europa sense fronteres, van aconseguir arrossegar ahir la resta de països, encapçalats per Alemanya, que es negaven a limitar la lliure circulació de persones. Els ministres de l'Interior dels Vint-i-set van donar suport a la controvertida iniciativa de la Comissió Europea per ampliar les opcions dels membres de l'espai Schengen per poder reintroduir els controls de fronteres davant de circumstàncies extraordinàries com les pressions migratòries puntuals o un augment de la criminalitat internacional.

La decisió, de moment, no implica cap reforma en ferm. L'executiu comunitari serà l'encarregat de concretar-la amb una iniciativa legislativa que posi per escrit quan i de quina manera es poden reintroduir fronteres i si caldrà o no l'autorització de la Comissió Europea per poder-ho fer.

La decisió unilateral de Dinamarca, dimecres passat, de tornar a imposar controls fronterers és només l'últim episodi d'una crisi que va començar amb l'arribada, fa gairebé tres mesos, de milers d'immigrants tunisians a les costes italianes. Els governs de Roma i París van demanar fa setmanes per carta al president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, que obrís el debat per a una nova política de fronteres a la Unió Europea. Tot i que els Vint-i-set van accedir ahir a endurir Schengen, la divisió entre estats va ser molt present durant tot el debat, malgrat que el ministre francès de l'Interior, Claude Guéant, ho intentés vendre a la premsa com una "pràctica unanimitat".

D'una banda, els partidaris de retenir al màxim el control sobre les fronteres, és a dir, Itàlia, França i Dinamarca. De l'altra, els països que defensaven amb més convicció la conquesta europea del tractat de Schengen: Bèlgica, Espanya i Alemanya.

Explicacions daneses

"No tenim cap intenció de tornar a demanar el passaport als veïns europeus", es defensava ahir el ministre danès de l'Interior, Soren Pind, que va haver de donar explicacions als seus socis per la nova política de fronteres, que ha estat fruit d'un pacte del govern liberal-conservador amb l'extrema dreta. "El que farem és controlar més bé els passos duaners per evitar que la lliure circulació faciliti l'activitat criminal internacional", es va justificar Soren Pind.

L'actual acord de Schengen permet als països restablir unilateralment les fronteres "per motius d'ordre públic". Una clàusula que, per Alemanya, "alguns fan servir massa a la lleugera" i que espera que ara Brussel·les clarifiqui i doni sentit. "No és acceptable cap mesura que suposi limitar la llibertat de moviment aconseguida el 1985 gràcies a Schengen", va dir el ministre de l'Interior alemany, Hans-Peter Friedrich.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT