Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

L'estàtua dels Voluntaris Catalans del 1914 es va cobrir fa 57 anys amb una fulla de parra

Barcelona recupera un penis censurat per Franco

Les estàtues de Barcelona es continuen movent: després de l'adéu a la Victòria de passeig de Gràcia amb Diagonal, ara ha tornat a la Ciutadella la dels Voluntaris Catalans. I amb el penis a la vista.

Després d'un any de restauració, l'Ajuntament de Barcelona ha tornat a col·locar al parc de la Ciutadella l'escultura de Josep Clarà dedicada als voluntaris catalans de la guerra del 1914. L'estàtua, que és de bronze, ha recuperat els genitals, tapats des del 1954 amb una fulla de parra. Els detalls s'han pogut refer de manera fidel a l'original gràcies a dues còpies en guix que es conserven al Museu d'Olot.

Aquest monument, com la Victòria, ha tingut una vida convulsa. El van treure, el van posar, el van embrutar, el van mutilar i, finalment, després de 57 anys, l'han restaurat i l'han tornat a col·locar a cent metres del seu anterior emplaçament. Ara és enmig d'un parterre a la plaça d'Armes de la Ciutadella, a la banda més propera al llac i a la dreta del Parlament de Catalunya.

Fins a l'any passat, l'estàtua estava ubicada a l'esquerra de l'edifici institucional, tocant al zoo, però una ampliació del perímetre de l'equipament d'animals va obrir el debat del seu trasllat, segons explica la cap del departament d'Arquitectura i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Lluïsa Aguado. "Ens vam decidir per mantenir el lliure accés al monument des del parc en lloc de deixar-lo a l'altra banda de la tanca del zoo perquè durant l'any s'hi fan actes d'homenatge", diu Aguado.

La història de l'estàtua comença amb l'encàrrec que va rebre Josep Clarà de fer un monument en record dels 14.000 catalans que van anar de voluntaris a França a lluitar durant la Primera Guerra Mundial i hi van morir. Clarà va rebre l'ordre quan va acompanyar Manuel Morales, alcalde de Barcelona el 1918, a l'acte de lliurament del títol de ciutadà honorífic de Barcelona a Georges Clemenceau, cap del govern francès. El 1922, Clarà va anar per feina i va modelar una primera versió de l'obra, el 1 924 va exposar el model de guix al Salon des Tulleries de París i l'any següent va presentar la versió definitiva a l'Exposició d'Arts Decoratives de París i va guanyar el gran premi. A Barcelona volien posar una còpia d'aquell monument a la plaça de Catalunya quan estigués del tot acabada. El 1922 Clarà ja tenia la versió per a Barcelona, però l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera va aparcar el projecte. El 1930, l'escultor, que vivia a París, en va fer arribar una versió de guix a l'Ajuntament i es va oferir a fer-ne una còpia de bronze per 60.000 pessetes. L'Ajuntament li va donar llum verd tres anys després, però l'escultura no es va inaugurar fins al 14 de juliol del 1936, dia de la festa nacional francesa, però just quatre dies abans de l'esclat de la Guerra Civil.

El 1952, un grup de falangistes va cobrir l'estàtua amb una capsa gegant per tapar-li els genitals i un temps després li van tallar els braços. També molts cops la van embrutar amb pintura. El 1954, encara en vida de Clarà, l'Ajuntament li va posar una púdica fulla de parra que li ha tapat fins ara els genitals. El 1986 li van col·locar una placa que ampliava l'homenatge als voluntaris catalans morts a la Segona Guerra Mundial. Des del 26 d'abril del 2011, restaurada, neta, canviada de lloc i amb el penis, l'estàtua dels voluntaris reneix.

ACLARIMENT

En relació al comentari aportat pel lector que signa amb el 'nickname' Belkados, hem de dir que la historiografia oficial considera que hi van haver un total de 8 milions de morts durant la Gran Guerra. Uns 1,4 milions eren francesos, que aleshores representava el 10% de la població de l'hexàgon.

Pel que fa als catalans, es un ball de xifres. Hi van anar catalans del nord, del sud, catalans que havien fugit de Catalunya i vivien a França... Les xifres, segons els diversos autors, oscil·len entre els 10.000 i els 20.000 voluntaris. I els morts, entre els 6.000 i els 13.000. Hi ha un autor, David Martín Fiol, que n'ha comptat 954, ni un més ni un menys. Però encara podria completar-se el recompte.

La xifra publicada per l'ARA, surt del museu d'Olot, on estan dipositades les dues copies de guix que va fer Clarà. L'artista deixar, a més del guix, un memoràndum, que potser estava equivocat. A la web de les escultures de l'Ajuntament de Barcelona també hi figurava aqueta xifra. Posteriorment, al llibre 'Art Public', ha eliminat les xifres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT