Tornen les fronteres a Europa

BRUSSEL·LESEl rebuig és contundent. Gairebé tots els socis europeus es neguen en rodó a acceptar la proposta de Brussel·les per reformar l'acord de Schengen que pretén restar sobirania als governs a l'hora de decidir tancar fronteres. Els ministres de l'Interior de la Unió Europea van debatre ahir per primera vegada el document presentat per la comissària europea Cecilia Malmström en una reunió en què va quedar clara l'oposició de les capitals a la proposta per modificar Schengen, el tractat gràcies al qual s'han suprimit la majoria de fronteres internes en territori comunitari.

"No ens sembla raonable deixar a la CE decisions que intercedeixen clarament en la sobirania nacional d'un país", va assegurar el secretari d'estat de Justícia, Justo Zambrana, que va participar a la reunió en substitució del ministre de l'Interior. Fonts diplomàtiques espanyoles van explicar que el malestar entre els governs europeus amb la proposta de Malmström és majúscul. La iniciativa, segons les fonts, "dóna ales als euroescèptics" i és un "greu error estratègic" de Brussel·les.

Malmström vol comunitaritzar la decisió i treure, per tant, el poder que tenen ara els governs. Segons l'actual Tractat, un estat membre pot restablir els controls fronterers temporalment si considera que hi ha problemes d'ordre públic o en casos en què la seguretat nacional estigui amenaçada. En els últims anys molts països han suspès Schengen durant períodes curts de temps quan s'han produït grans esdeveniments com ara bodes reials o mundials de futbol, i també en casos d'atemptats terroristes.

Restablir els controls en cinc dies

La proposta de la Comissió Europea (CE) passa per canviar radicalment aquest concepte. Brussel·les vol que els socis només puguin restablir controls sense autorització durant un màxim de cinc dies. Per fer-ho més temps hauran de trucar a la porta de la CE i demanar permís. Brussel·les emetria una opinió que després haurien de ratificar o rebutjar els Vint-i-set. La decisió, per tant, quedaria en mans de la UE i no pas de l'estat membre afectat.

Els Vint-i-set tampoc van poder donar ahir llum verda a l'ingrés de Bulgària i Romania a Schengen per l'oposició d'Holanda i Finlàndia. Els informes tècnics de la CE deixen clar que els dos països de l'Est estan preparats per entrar a formar part de l'espai Schengen, però les autoritats holandeses i fineses creuen que els problemes de corrupció, de crim organitzat i les deficiències en la justícia convertirien les fronteres de Bulgària i Romania en un colador per a la immigració clandestina procedent de tercers països.

Ni la solució de consens presentada per la presidència polonesa de torn de la UE, que proposava suprimir només les fronteres aèries i marítimes, va servir per convèncer l'Haia i Hèlsinki.

Retrets a Holanda i Finlàndia

La presidència va criticar durament el veto d'Holanda i Finlàndia i els va acusar d'haver "trencat una promesa", en referència al seu compromís d'acceptar l'ingrés de nous membres a Schengen si la Comissió Europea valorava que estan preparats per assumir el control de fronteres. També el ministre de l'Interior de Romania, Traian Igas, va rebre amb indignació el no dels dos països europeus i el va qualificar "d'inacceptable".