Publicitat
Publicitat

El president francès discutirà demà la creació d'un FMI d'Europa amb Merkel

Tots els deures de Sarkozy abans de les pròximes eleccions

El president francès, Nicolas Sarkozy, està en una conjuntura política delicada. Ha de satisfer un mercat inquiet, mantenir la qualificació AAA del deute francès, defensar els bancs francesos, limitar la despesa en moments de creixement alentit i aconseguir que tot plegat es paeixi prou bé per guanyar les eleccions que se celebraran d'aquí només nou mesos.

No serà fàcil. Sarkozy ja lluita per superar la mala valoració que té en les enquestes de popularitat. Tot se li complica encara més si considerem la naturalesa de la Unió Europea i de la zona euro que fa que els diners de França no siguin cosa només de França. Fins i tot la marxa dels bancs francesos aquesta setmana no ha tingut gaire a veure amb França, on es considera que els bancs funcionen correctament; en bona mesura, els bancs pateixen a causa dels dubtes sobre la important quantitat de deute de les economies europees més febles de les quals són tenidors.

França necessita disminuir el dèficit malgrat l'alentiment del creixement, i per això Sarkozy va interrompre les seves vacances per presidir una reunió d'emergència celebrada dimarts passat amb els ministres implicats en la marxa econòmica. Ostentosament va dir als seus ministres de Pressupostos i d'Economia que en el termini d'una setmana havien de presentar mesures per garantir que França, tant sí com no, complirà els objectius de dèficit: del 5,7% del producte interior brut enguany, el 4,6 % l'any vinent (any electoral) i el 3% el 2013.

Per raons polítiques no s'espera que intenti reduir el dèficit apujant els impostos als ciutadans, excepte als més rics.

Romain Parlier, director de la revista setmanal L'Express , reconeix que Sarkozy "manté el to que convé" en aquest context de crisi però afirma que els seus plans de reforma són insuficients. En un any electoral "ha de resoldre una equació irresoluble: o bé apuja els impostos amb el risc d'impopularitat o bé no els apuja però redueix la despesa, la qual cosa també es tradueix en impopularitat".

Jean-Marc Vittori, columnista al diari d'economia Les Echos , hi està d'acord, però afegeix que "una de les qualitats dels polítics és que saben la manera de convertir un contratemps en una carta a favor seu". Sarkozy, com a cap d'un govern de centredreta, guanya punts quan actua en un context de crisi, i la seva proposta d'esmenar la Constitució per limitar el dèficit pressupostari al 3% del producte interior brut ha "arraconat els socialistes", diu Vittori. Els socialistes tenen els seus plans pressupostaris per si arriben al poder i creuen que aquesta esmena seria massa rígida.

Però el problema és, essencialment, d'ordre europeu: el fracàs dels governants d'Europa per aconseguir que les seves promeses de sostenir l'euro estiguin acompanyades de diners i credibilitat. Sarkozy també s'enfronta a dificultats a l'exterior. La seva aliada natural, la cauta cancellera alemanya Angela Merkel, continua sense proporcionar allò que molts analistes del mercat sembla que demanen: la garantia d'Alemanya que hi haurà fons suficients per cobrir el deute de tots els països en perill, incloent-hi Espanya i Itàlia.

Demà Sarkozy i Merkel tindran una reunió a París per discutir amb urgència sobre "propostes comunes de reforma que afectaran la governança de la zona euro", promesa que ja havien fet en l'última cimera de crisi, el 21 de juliol. En acabar aquella reunió Sarkozy va parlar exaltadament d'expandir el Fons Europeu d'Estabilitat Financera per crear un fons monetari europeu. Aquest fons (que hauria d'augmentar fins als 440.000 milions d'euros per cobrir els deutes de Grècia, Portugal, Irlanda i altres països) es planteja com una manera d'europeïtzar les garanties de deutes.

Tanmateix, aquest fons no serà suficient per cobrir Espanya i Itàlia i, atès que cal la ratificació de tots els governs europeus, no es podrà instaurar abans de finals del mes de setembre. A l'espera d'això, el Banc Europeu es veurà forçat a comprar obligacions. Merkel va dir que es nega a donar suport a un fons que augmenti indefinidament.

Sarkozy també podria aconseguir el consentiment d'Angela Merkel per a l'emissió d'eurobons, que oferi rien als préstecs la garantia addicio nal i la potència conjunta de tota la zona euro. Això seria el més a prop que Europa podria arribar dels bons del tresor dels EUA, que estarien considerats com gairebé tan segurs com aquests, sobretot gràcies a la solvència de països com Alemanya, Holanda i, fins ara, França.

Merkel sempre ha refusat aquesta idea perquè restaria solidesa a la mateixa Alemanya i n'apujaria el cost de l'emprèstit, que és el de referència per a la resta de països.

Segurament els dos líders pactaran una agenda més intensiva de trobades, potser amb la creació d'una secretaria, per als líders dels 17 països de la zona euro, en la qual el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, jugaria un paper destacat, semblant al que ja fa per al conjunt de la Unió Europea. Si més no, també valoraran la idea de crear la figura d'un ministre de Finances europeu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT