BarcelonaArtur Mas va buscar una certa èpica en el llenguatge quan, en la seva investidura, va proclamar la mutació del tradicional gradualisme de CiU en una "transició nacional catalana". Un camí que comença amb el desengany, pel que sembla, ja irreversible; amb el model autonòmic espanyol, i que no se sap quan acaba ni on, però que es basa en el dret a decidir "sense límits" i que té en el pacte fiscal la primera parada. Ahir Mas celebrava la primera Diada com a president i, contra el que es podia preveure fa setmanes, va tenir certa tensió política. La llengua i els símbols són matèria molt sensible en una nació sense estat i els atacs (judicials en el primer cas, i polítics, a Badalona, en el segon) van dur el president a marcar clarament distàncies amb el PP i a proclamar que la transició catalana, si bé no s'ha accelerat, segueix fent camí a velocitat de creuer. I més quan, llengua i símbols a banda, mesures com la reforma a dos (PSOE i PP) de la Constitució aprofundeixen "en el distanciament".
La transició catalana "s'està produint" i, en la mesura que a les ments dels catalans qualli la necessitat d'una major sobirania, "els fets arribaran", va assegurar el president després de l'acte institucional al Parc de la Ciutadella, que, sense alterar el format dels últims anys, sí que va tenir un accent més reivindicatiu. No es va estar de recordar homenots d'inequívoc compromís amb la Catalunya plena com Joan Solà o Heribert Barrera, molt aplaudits.
Camacho, sola per un dia
Un to que va provocar, per exemple, que quan Màrius Serra reivindicava la immersió es fes evident la incomoditat i l'aïllament d'Alícia Sánchez-Camacho, l'única a la tribuna d'autoritats que no el va aplaudir. Fins ara Mas s'ha vist abocat a pactar amb el PP els pressupostos, la supressió de tributs i els governs d'alguns ajuntaments i diputacions. Hi ha, malgrat tot, línies vermelles que, si es traspassen, ho poden esbotzar tot. I les va reiterar. "Són coses amb què no es juga i el català n'és una. Cal respectar la identitat, els símbols i les lleis de Catalunya", va advertir als conservadors.
Malgrat tot, són les mateixes que Camacho diu que respecta quan, brandant la Constitució com a llei de lleis, exigeix que la bandera espanyola onegi a les façanes dels ajuntaments, atorga només a Espanya la condició de nació o reclama l'ensenyament vehicular en castellà. "El dia d'avui havia de ser només reivindicatiu per reclamar treball i riquesa", va proclamar la líder popular després de l'acte institucional.
En tot cas, els que van sortir al carrer -més que l'any passat- ho van fer buscant la realització nacional de Catalunya i el respecte a la seva llengua i identitat.
El català va tenir un lloc destacat en tots els discursos polítics. Mentre Mas el va reivindicar com "el nervi i l'ADN" del país i reclamava fer-ne un "idioma complet i defensar-lo amb tots els mitjans", la ministra de Defensa i candidata del PSC el 20-N, Carme Chacón, també va ser clara a l'hora de reivindicar la immersió en la llengua pròpia de Catalunya com a garantia "d'igualtat". No es va estar, però, de recordar que un país fort ha de "garantir i protegir" el seu sistema educatiu i sanitari, que el PSC veu en risc per les retallades. Joan Herrera, d'ICV, va ficar el dit a l'ull a CiU recordant-ne els acords amb el partit de l'alcalde de Badalona, i Joan Puigcercós, d'ERC, va capgirar els arguments dels detractors de la normalització: "El conflicte lingüístic hi és. Però als jutjats i a les sales de cinema, on el català és lluny de ser igual que el castellà", deia.
La jornada va discórrer sense incidents notables. Ni tan sols al monument a Rafael Casanova, que l'any passat ja es va encapsular per evitar moments tensos. Aquest cop tampoc hi van anar el PP i Ciutadans. Els populars no estan, fins que les urnes els obliguin al contrari, per celebrar diades nacionals que no siguin les espanyoles ni per validar transicions de cap tipus.
