Treball calcula que el reglament d'estrangeria estarà fet el 22-M

Madrid/tarragona.Només en quinze dies, cinc ajuntaments catalans governats per diferents colors polítics (CiU, PSC, PP i ERC) han llançat iniciatives gairebé calcades amb l'objectiu que el nou reglament de desenvolupament de la llei d'estrangeria "estableixi en els casos dels tràmits d'arrelament o reagrupament la necessitat d'un informe emès per l'Ajuntament de residència" i que aquest informe faci constar, negativament si cal, l'actuació incívica dels sol·licitants en cas que s'hagi produït. El que hi ha entre cometes, que va utilitzar dilluns Tortosa per aprovar una moció molt similar a la que s'ha aprovat també a Salt, l'Hospitalet de Llobregat i Badalona, també va quedar recollit ahir en la carta que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va adreçar al ministeri de Treball.

Madrid, segons fonts consultades per aquest diari, n'és conscient, ja que el debat que han impulsat els partits en els plens municipals és un tema que "urgeix", però, dit en una expressió que va popularitzar un diputat independentista al Congrés, el més calent és a l'aigüera. Segons aquestes fonts governamentals, l'elaboració del nou reglament de la llei d'estrangeria està ara mateix en una "fase incipient" que situa les previsions més optimistes en el primer trimestre d'aquest any.

Amb el límit del mes de març, l'Estat té previst treballar i enllestir el reglament amb les peticions que han fet arribar els ajuntaments catalans o sense. Ara mateix els consistoris han estat els més interessats a l'hora de portar legalment un control mínim de la nova immigració que s'estableix al seu territori. El límit que en cap cas l'Estat vol sobrepassar és el de les eleccions municipals del 22 de maig.

Tarragona, segons la carta que l'alcalde ha enviat al ministeri de Treball i Immigració, demana que el compliment de les ordenances de civisme per obtenir el permís de residència haurien de quedar fixades en el reglament. Ara en la tramitació del permís els ajuntaments elaboren dos informes: un d'arrelament per certificar el temps que l'immigrant fa que viu al municipi i un altre per garantir que el seu habitatge està preparat davant d'un eventual reagrupament familiar.

Requisits mínims

La pretensió de l'Ajuntament de Tarragona és que en l'informe d'arrelament s'hi inclogui un diagnòstic vinculant que permeti rebutjar "aquells casos en què els immigrants no compleixen els requisits mínims per a la seva integració", segons afirma Victòria Pelegrín, tinent d'alcalde de l'àrea de Serveis a la Persona d'aquest consistori.

En concret, mereixerien un informe desfavorable els casos greus i reiterats de conductes incíviques que ja tinguin una sanció administrativa ferma. Segons Pelegrín, "situacions de conflicte veïnal permanent, agressions verbals, tinença d'animals de companyia perillosos, sobreocupació dels habitatges o vulneració de les normatives d'higiene són exemples de casos que podrien motivar un informe desfavorable". Aquests casos se situarien en l'àmbit de les sancions administratives, per sota de les condemnes penals, un nivell que ja té en compte l'administració central a l'hora de rebutjar un expedient.

Segons la percepció de l'Ajuntament de Tarragona, el nombre de sol·licituds que quedarien afectades per aquests informes és escàs. "La mesura és més qualitativa que quantitativa, però els municipis tindrien una eina fer front als casos més extrems", assegura Pelegrín, que argumenta que "es tracta d'incidir en l'equilibri entre drets i deures que tots els ciutadans han de respectar i que és una de les claus de les polítiques d'integració".