Publicitat
Publicitat

Jennifer: Robinson:

"Treballar amb Julian Assange és molt estimulant"

Propera "Assange és una persona intel·ligent, compromesa i divertida" Càstig "L'arrest domiciliari d'en Julian és pitjor que si hagués estat condemnat" Recursos "Si s'autoritza l'extradició, recorrerem a Estrasburg i el procés es pot allargar anys"

Aquesta jove advocada australiana és una de les persones més properes a Julian Assange, fundador de Wikileaks. Experta en drets humans i dret a la informació, assessora de mitjans com el New York Times , The Guardian , la CNN i la BBC. Forma part del triplet de prestigiosos advocats que defensen Julian Assange al Regne Unit davant la demanda d'extradició a Suècia per un suposat delicte d'assetjament sexual. Ahir va visitar Barcelona, convidada pel bufet Bartolomé & Briones, i no es va voler perdre el Barça-Arsenal.

S'ha escrit molt sobre la personalitat de Julian Assange. Vostè el coneix bé: com el descriuria?

És increïblement intel·ligent. Treballar amb ell és molt estimulant. Està molt compromès amb el que fa, però també és una persona molt més afable i divertida del que sembla. Crec que la imatge que en fan alguns mitjans com algú difícil i introvertit és una exageració. Però és evident que té un caràcter fort.

Creu que ell s'imaginava fa uns mesos que es podria veure al centre de l'actualitat mundial?

Crec que tenia moltes esperances que Wikileaks aconseguiria els seus objectius, però que mai s'hauria imaginat que ell esdevindria una de les persones més famoses del món. Estava capficat a desenvolupar una tecnologia que permetés revelar els secrets dels governs i sabia que això podria tenir un cost personal. Molta gent el va advertir que no publiqués els cables nord-americans, però ho va fer perquè hi creia. Ha estat valent, i s'ha mantingut fidel als seus principis i crec que per això es mereix un respecte.

Com es va posar en contacte amb el bufet pel qual treballa vostè?

A través de la seva gent a Londres es va posar en contacte amb Mark Stephens, el meu cap, perquè és l'advocat de més prestigi a la Gran Bretanya en l'àmbit de la defensa dels periodistes i els mitjans de comunicació. Nosaltres ja coneixíem Wikileaks i estàvem impressionats pel concepte i el projecte. Tot va començar a l'octubre, després de la revelació de les filtracions sobre l'Iraq, quan van començar a rebre amenaces dels Estats Units. Ha buscat protecció legal com ho hauria fet qualsevol periodista amenaçat per la seva feina.

Què pretén l'equip de Wikileaks?

Que la gent tingui la informació necessària per decidir quina mena de govern vol. Intentar ampliar la frontera de la informació a la qual la gent normal té accés. I hi ha molt d'això en el que ha passat a Tunísia i Egipte i en el fenomen Facebook i Twiter a l'Iran. No sé quanta gent treballa a Wikileaks, però es parla d'un miler, la majoria voluntaris. Són fanàtics de les noves tecnologies, però no només això: de fet, són periodistes amb criteri, que es dediquen a obtenir informació, valorar-la i donar-la a conèixer.

Wikileaks està plantejant nous problemes legals en temes de llibertat d'informació?

La qüestió clau és la protecció de les fonts. Els periodistes sempre han treballat sobre filtracions i és cert que no hi ha gaires diferències entre un document anònim rebut per internet i el fet que un periodista es trobés al damunt de la taula un sobre sense remitent amb documents comprometedors. Però el que és nou amb Wikileaks és l'abast transnacional de les filtracions i la seva magnitud. També la relació del mitjà amb les fonts: gràcies a les noves tecnologies, Wikileaks pot assegurar una confidencialitat absoluta a la gent que li filtra la informació. I això és una protecció enorme, perquè si no pots protegir les fonts, tenen por i la informació no circula. Els periodistes tradicionals, en canvi, poden veure's forçats a revelar les seves fonts.

Però Bradley Manning, el soldat nord-americà acusat d'haver filtrat els cables s'enfronta a una condemna de cadena perpètua.

Sí, però no perquè Wikileaks l'hagi destapat, sinó perquè ell mateix va dir en un xat que era la font. En Julian assegura que no pot saber si efectivament és ell qui va passar els cables. Aparentment, la informació era accessible a més de tres milions de persones. De fet, potser un dels canvis més significatius que haurà provocat Wikileaks és el control intern de la informació pels mateixos governs.

Com és la vida d'Assange sota arrest domiciliari i quant temps es pot allargar aquesta situació?

Està en una preciosa mansió de Norfolk. Porta un braçalet electrònic al peu i està permanentment controlat. De deu de la nit a vuit del matí no pot sortir de casa i ha de presentar-se a la comissaria cada matí. De fet, el tracten pitjor que si hagués estat condemnat a la Gran Bretanya, quan, de fet, Suècia només ha demanat l'extradició per "tenir la seva versió dels fets". Això s'allargarà fins que es decideixi sobre l'extradició. Si el jutge britànic l'autoritza, recorrerem a la Cort Suprema i al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, i això paralitzaria l'extradició. El procés pot trigar anys, però fa de mal dir, perquè en el cas d'Assange tot passa de manera inusualment ràpida.

Quines implicacions tindria que els EUA processessin Assange per les filtracions?

Posaria en perill qualsevol periodista i editor dels EUA i d'arreu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT