Treballs en benefici de la comunitat, Sota mínims

Barcelona.L'Ajuntament de Barcelona té quantificades, a través de la direcció de serveis de prevenció, un total de 231 demandes d'execució de treballs en benefici de la comunitat tramitades durant l'any 2010, de les quals 177 s'han executat. Tal com va explicar ahir a la comissió de Seguretat i Mobilitat el director de Prevenció, Josep Maria Lahosa, aquestes discretes xifres encara ho són més si és té en compte que en 51 casos el condemnat no es va presentar el dia de l'execució i en quatre casos més la prestació es va interrompre per causes externes, habitualment una baixa per malaltia. En número d'hores, aquestes dades fan una mica més de patxoca: el total d'hores gestionades l'any passat va ser de 22.840.

Les persones que es van acollir a aquesta mesura, segons va explicar la tercera tinent d'alcalde i responsable de Seguretat, Assumpta Escarp, no han fet cap tasca de substitució de personal municipal, però han reforçat, a tall d'exemples recents, operatius de campanyes com la distribució de flyers penjats a les motos durant la visita del papa Benet XVI o com el control de tanques d'alguns esdeveniments. De les 177 demandes executades, 141 es van fer a la Guàrdia Urbana, 20 al servei de Bicing, 3 al centre d'acollida i animals de Collserola i 13 en equipaments i serveis de districte. Les xifres de l'Ajuntament de Barcelona, que són el resultat de les peticions judicials, també augmenten molt lleugerament amb les 71 demandes que ha rebut de manera independent en tant que institut municipal Parcs i Jardins. Transports Municipals de Barcelona (TMB), per exemple, també realitza aquest tipus d'oferta però només tramita les demandes que provenen d'execucions penals, no administratives.

Menors testimonials

Quan aquests casos impliquen menors, les dades de l'Ajuntament de Barcelona encara són més ridícules, ja que en tot el 2010 només es van fer 18 demandes, vuit de les quals es van executar a la Guàrdia Urbana, nou en equipaments de districte i una es va solucionar a través d'una mediació o reparació del mal causat. Una vintena més de casos amb menors van ser demandats a través de Parcs i Jardins.

"Aquests tipus de mesures costen d'implantar perquè són contràries a la cultura del càstig", apunta Lahosa, que en la seva intervenció ahir va admetre que en cap cas no s'està assolint el màxim de capacitats de serveis que s'ha ofertat des de l'Ajuntament de Barcelona. Per dir-ho sense eufemismes, hi ha una infrautilització total dels treballs en benefici de la comunitat, substitutius d'una pena privativa de llibertat o de la imposició d'una multa administrativa.

Amb el nou Codi Penal la incertesa sobre la implantació d'aquesta pràctica alternativa a la presó entra en una nova dimensió, sobretot en el cas de les penes relacionades amb la seguretat vial. Per exemple, l'article 379, abans de quedar modificat, especificava que el conductor que superés en 60 km/h en via urbana o 80 km/h en via interurbana podia rebre una pena de presó de tres a sis mesos commutable per una multa de sis a dotze mesos i treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies i la privació de conduir d'1 a 4 anys. El nou codi passa de la conjunció a la disjunció: d'imposar multa i treballs passa a multa o treballs. Només a Barcelona, a principis d'any, aquest canvi preveia la revisió de 15.000 decisions judicials.

En tot cas, pel que fa als treballs i serveis en benefici de la comunitat, els experts apunten ara que la tria pot crear una desigualtat social. "Temem una reacció classista", diu Lahosa. Si bé és cert que ara mateix la quantitat de les multes feia que molts sancionats paguessin sense gaires escarafalls, la tria obre la possibilitat que només les classes baixes optin pels treballs en lloc de la multa. Una tendència que es podria donar d'aquí uns mesos quan comencin a arribar les primeres estadístiques des de la posada en marxa de la nova Reforma del Codi Penal.

"Pagues i prou?"

La responsable de sancions administratives i assistència jurídica telefònica de la companyia d'assegurances ARAG, Mercè Bernues, no veu bé que les persones que cometen un delicte contra la seguretat del trànsit puguin escollir com ho volen pagar: "Parlem de delictes greus, que afecten la seguretat del trànsit, que si superen el 0,60 ja és un tema penal i, o sigui que si tens diners, pagues i prou?", es pregunta.

Els treballs per a la comunitat tenen "un valor social, un valor educatiu perquè la gent prengui consciència del que ha fet", afegeix Bernues. I en aquest sentit, la lletrada és partidària que s'apliquin els treballs abans que una multa: "És a dir, qui tingui diners paga, això pot provocar una discriminació, pagarà i potser li és igual el que hagi fet", assenyala. L'advocada d'ARAG explica que de moment les consultes que arriben a la companyia d'assegurança són més de caràcter administratiu, tot i que amb el temps n'arribaran també d'aquest tipus.