Crònica 23/11/2011

Tres exdissidents lideren la Tunísia democràtica

Un exiliat, un condemnat a mort i un opositor vetat a les eleccions sota la dictadura de Ben Ali lideraran les noves institucions tunisianes. El Parlament comença a escriure la constitució.

Cristina Mas
2 min
La mare de Mohamed Bouazizi va assistir ahir a la primera sessió de l'Assemblea Constituent.

BARCELONA."En aquest moment històric posem la primera pedra de la segona república per un estat de llibertat, justícia i dignitat que està cridat a aconseguir els objectius de la revolució". Amb aquestes paraules el diputat de més edat va obrir ahir la primera reunió de l'Assemblea Constituent de Tunísia, el parlament sorgit de la revolució que va derrocar Ben Ali fa deu mesos.

Dilluns es va anunciar l'acord per formar govern entre els vencedors de les eleccions del 23 d'octubre, els islamistes moderats d'Ennahda (que van obtenir el vot d'un de cada cinc tunisians) i dos grups d'esquerra: el Congrés per a la República i Ettakatol. Els homes que lideraran les principals institucions de la nova Tunísia eren tres opositors que van pagar car el seu enfrontament amb la dictadura. El nou primer ministre serà el secretari general d'Ennahda, Hamadi Jebali, condemnat a mort als anys 80, i que havia fugit i s'havia exiliat a França i a Espanya. En tornar a Tunis, va ser empresonat i es va passar 16 anys entre reixes.

El càrrec més honorífic de president de la república és en virtut de l'acord per a Moncef Marzouki, que es va passar mitja vida exiliat a França, fins quatre dies després de la fugida de Ben Ali a l'Aràbia Saudita. La presidència del Parlament serà per als socialdemòcrates d'Ettakatol, amb Mustafà Ben Jafar, un dissident a qui el règim havia impedit presentar-se a les eleccions del 2009.

Govern d'unitat

Els islamistes no tenen majoria a la cambra (89 escons de 217), però el govern d'unitat no s'explica només per l'aritmètica parlamentària. "Ennahda no vol assumir sol la responsabilitat de la transició", explica Kaïs Saïed, professor de ciència política de la Universitat de Tunis. El primer desafiament del nou executiu és fer front a la greu crisi econòmica i l'atur. "Si el govern no dóna sortida a les reivindicacions socials, el primer aniversari de la revolució serà molt tens", augura Saïed.

La constituent s'ha de dissoldre quan hagi enllestit la nova carta magna i convocar eleccions. Tunísia no és aliena a la segona revolució d'Egipte. "Els dos processos s'inspiren mútuament. I demostren que no es pot abordar amb instruments caducs unes transicions que sense canvis de fons acaben segrestades", conclou Saïed.

stats