Publicitat
Publicitat

Montilla va impulsar l'operació el 2004 com a ministre

Tres ministres d'Indústria catalans i un trasllat polèmic

Josep Piqué va crear la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i José Montilla i Joan Clos van impulsar-ne i segellar-ne el trasllat, respectivament. Els tres van ser ministres d'Indústria.

La història de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) està estretament lligada a tres ministres d'Indústria catalans. Josep Piqué va crear aquest organisme regulador del mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals l'any 1996, durant el primer govern de José María Aznar.

L'expresident i exministre José Montilla va impulsar el trasllat de la institució a Barcelona el 2004, propiciant un pacte entre l'expresident Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero, aleshores president de l'executiu espanyol. Joan Clos va segellar l'aterratge de la CMT a la capital catalana, que va culminar al gener del 2006.

El perquè del trasllat

Coherència amb l'estructura de l'estat de les autonomies

L'executiu liderat per Rodríguez Zapatero va acordar el 30 de desembre del 2004 el trasllat de la CMT de Madrid a Barcelona a través d'un reial decret. El govern va argumentar la seva decisió afirmant que el canvi de seu corresponia "a la lògica i principis inherents a la naturalesa de l'estat de les autonomies".

Madrid i els treballadors es rebel·len

El Tribunal Suprem dóna la raó als querellants

Un grup de treballadors de la CMT i la Comunitat de Madrid van recórrer al Tribunal Suprem per anul·lar el trasllat de l'organisme regulador a Barcelona en entendre que responia únicament a criteris polítics. El novembre del 2006 el Suprem va estimar els recursos presentats i va anul·lar el decret llei de desembre del 2004. No obstant, el govern espanyol es va mantenir ferm i no va fer-se enrere. A més el mateix sector desaconsellava un altre trasllat a Madrid perquè causaria ineficiències en la regulació. L'aleshores president de la CMT, Carlos Bustelo, va titllar de "deportació" la ubicació a Barcelona i va dimitir al gener del 2005.

Pèrdua de treballadors

La Comissió Europea va criticar el trasllat per la 'fuga' d'empleats

El 60% de la plantilla de la CMT, que estava formada per 127 persones, va negar-se a traslladar-se a Barcelona. Aquest fet va propiciar les crítiques de la Comissió Europea, que va considerar que el trasllat va provocar la pèrdua de bona part de l'experiència adquirida durant la història de l'organisme. La CMT té ara 170 empleats.

Com es finança la CMT

L'organisme es nodreix de les taxes a les operadores

Els recursos de la CMT provenen, en la seva pràctica totalitat, dels ingressos obtinguts per la liquidació de taxes en matèria de telecomunicacions, així com pel rendiment dels seus recursos propis. Les taxes són abonades per les operadores, com Telefónica, Vodafone, Orange, Jazztel i Ono. El 2010 (últim exercici amb dades disponibles) va ingressar 32,61 milions d'euros en concepte de taxes.

Pèrdues de sis milions

Un organisme regulador deficitari

La CMT va registrar unes pèrdues de 6,66 milions d'euros durant el 2010, mentre que els ingressos van ascendir a 40,03 milions d'euros.

Seu multimilionària

L'edifici barceloní va suposar una inversió de 62,5 milions d'euros

La seu de la CMT al 22@, obra dels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, va suposar una inversió de 62,5 milions d'euros.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT