CiU està en una situació semblant a la d'Esquerra el 2003: un resultat magnífic i una aritmètica complexa que obliga la federació a triar aliats. No hi ha una solució òptima: tant una aliança de dretes amb el PP com la sociovergència són incòmodes. A Còrsega voldrien repetir la jugada del Parlament i transmetre la imatge de la geometria variable, sense identificar-se clarament amb el PP. Aquesta vegada, però, serà més difícil. Bàsicament, hi ha dues pedres de toc que marcaran el to de la política de pactes de CiU: Badalona i Tarragona. Pactar simultàniament amb el PP xenòfob d'Albiol en pro del respecte a la llista més votada i desbancar Ballesteros a Tarragona és obertament contradictori. I només s'entendria en el marc d'una aposta estratègica, tan legítima com arriscada, pels governs de dreta.
