Publicitat
Publicitat

EL NOU CARTIPÀS A BARCELONA

L'executiu no es tancarà fins després de l'11 de juny

Trias agruparà el govern en grans àrees i menys càrrecs

Gairebé dues setmanes després de la proclamació de Xavier Trias com a alcalde electe de Barcelona, CiU ja té un primer esborrany de disseny del cartipàs municipal, amb una forta reducció d'àrees.

Agrupar i reduir. Aquests són els dos verbs que més s'han utilitzat en els últims dies a la cinquena planta de l'edifici Novíssim de l'Ajuntament de Barcelona, on el grup municipal de CiU ha començat la reconversió en equip de govern. En una feina complexa que no vol tocar l'os de l'estructura municipal ni ser sospitosa de fer llistes negres, Trias ha encomanat a Joaquim Forn i a Sònia Recasens, els més que probables primer i segona tinent d'alcalde (la dirigent d'Unió també serà portaveu), que liderin amb ell una estructura basada en macroàrees que redueixi tant les tinences d'alcaldia, com les regidories i les comissions.

L'aprimament general de l'estructura de govern donarà més rellevància a Seguretat, Hisenda i Acció Social, i també preveu alleugerir la càrrega de feina que suposa tenir actualment vuit comissions del consell municipal fins a almenys cinc. Els dirigents municipals de la federació nacionalista han pres bona nota de les dificultats que en el passat mandat va tenir l'equip de govern del PSC i ICV-EUiA, amb divuit regidors totals i un esquelet de funcionament molt engreixat durant 32 anys, i ara no veuen altra solució que eliminar-los i agrupar-los. Tal com va apuntar l'ARA en precampanya, Trias també preveu donar més poder a una estructura duplicada de comandament que ara descansa sobre les gerències.

Sobre aquests plans globals, Trias ha tancat aquesta setmana la primera ronda de contactes amb els grups municipals -sense foto per a ERC-, en la qual ha promès la concebuda mà estesa i, com diu un dels negociadors, "Trias ha fet de Trias", sense comprometre's a res. Encara més: els catorze regidors electes ja han estat conscienciats que l'11 de juny, el dia de la presa de possessió del nou alcalde de Barcelona, amb tota probabilitat, no estarà ni de bon tros tancat la majoria del cartipàs municipal. L'alcalde electe sí que ha donat aquestes pistes del nou estil que vol imprimir a l'equip de govern, inclosa la idea de no presidir els plens necessàriament, però també ha anat acumulant una diagnosi precisa del que volen els altres partits en cas de participar en el govern i del que CiU els pot oferir.

Geometria amb PP i ERC

Tenint en compte que el PSC i ICV s'han inclinat, gairebé del tot, per desmantellar la seva històrica estructura municipal, CiU té com a úniques ofertes en ferm les del Partit Popular i Unitat per Barcelona-ERC. Amb el PP Trias no es vol veure obligat a anar tan enllà, com els ha succeït als dirigents de la federació a Reus, Calafell, Gandesa i possiblement Badalona, i no pensa oferir als populars res més que una forta participació en la presidència de les comissions municipals, a les empreses municipals i, eventualment, en el govern dels districtes. L'entesa CiU-PP serà clau en la negociació dels pressupostos, cap a final d'any, i pot tenir una segona fase després de les eleccions generals del març del 2012. Però a CiU es vol creure que ara no cal anar més enllà.

Amb algunes coincidències, però, ben diferent és el cas d'Esquerra, amb qui Trias vol mantenir una relació preferent que encara està per concretar. L'alcalde electe sospesa la visualització d'aquesta relació a través de comissions i districtes, però la bona predisposició que han tingut els republicans podria incrementar l'oferta final. Esquerra, per exemple, assumint que ni Jordi Portabella ni Joan Laporta seran regidors de cap districte, ha proposat un canvi de reglament que permeti que els consellers de districte -inclosos els republicans- puguin presidir els consells municipals territorials amb un paper més executiu. Això topa amb la voluntat d'aprimament de càrrecs de CiU, que al programa electoral va defensar l'eliminació d'aquesta figura definida habitualment com a " florero" o "reina mare" perquè a la pràctica només obre i tanca els plens locals. Però els consellers presidents també alliberarien de feina els edils de Barcelona.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT