Trias ja dissenya la seva Gran Barcelona
Enviat especial a Nova YorkNous barris al Morrot i regeneració d'espais a Torre Baró, a la Verneda industrial o la zona de Gran Via-Litoral, una planta de biomassa i un passeig de muntanya a Collserola i la redefinició de la ronda Litoral perquè ara mateix és una àrea col·lapsada. Són algunes de les propostes de la Barcelona dels propers 40 anys que el candidat de CiU a l'alcaldia, Xavier Trias, ha proposat per primer cop a Nova York, com a ciutat mirall on ja s'apliquen algunes de les fórmules anunciades.
Trias, en una conferència a la Universitat de Columbia, ha avançat sota el lema "Del Barcelona posa't guapa al Barcelona regenera't" les línies mestres del que vol que sigui la Gran Barcelona Metropolitana, la dels 14 quilòmetres de costa i la que ja salta Collserola, en cas que guanyi les eleccions del 22-M, amb una proposta que ha treballat en els últims anys en col·laboració amb l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC).
Sense renegar de cap projecte en marxa del govern del PSC (des del Bon Pastor a Can Batlló o la Sagrera), CiU defensa l'ampliació viària pendent de l'àrea del Morrot per proposar el trasllat parcial del Port, de manera que un passeig marítim arribi fins a un nou barri i Barcelona es relligui amb la Zona Franca, que s'acosta per l'altra banda amb barris -ara aturats per la crisi- com la Marina del Prat Vermell.
'Slow cities'
Si el Morrot seria l'àrea d'un barri nou, aprofitant també la platja de vies infrautilitzada de Can Tunis, CiU també avala la regeneració urbana a zones de la ciutat com Torre Baró, la Verneda industrial i Gran Via Sud. "Hem de tornar a fer barris productius de baixa velocitat", apunta Vicenç Guallart, director de l'IAAC, que a Collserola planteja combinar una planta de biomassa amb un gran passeig de cornisa. En conversa informal, el regidor de CiU, Antoni Vives, posa Torre Baró com un barri que, si rep serveis i es regenera amb habitatge, pot ser focus de nova destinació a Barcelona. "Es veu tot: des del mar a Montserrat", apuntava.
Ahir, en aquest sentit, Trias es va reunir amb el director de la New York City Housing Development Corporation, Marc Jahr, i va proposar la tasca que fa, a través del partenariat publicoprivat, com a model per crear a Barcelona una nova agència pública d'habitatge o la reforma del Patronat Municipal. Trias ha remarcat que si aquest sistema de regeneració de barris és possible "en un dels països més liberals econòmicament", a Barcelona també ho ha de ser. En vuit anys l'agència pública de Nova York ha aixecat 83.000 habitatges en barris industrials o degradats de Queens i del Bronx. En el sistema novaiorquès, hi ha entre 30 i 50 sol·licitants per cadascun dels pisos ofertats i els beneficiaris no paguen més d'un terç de la seva renda pel lloguer. "Volem evitar que els barcelonins marxin de la ciutat", ha dit Trias, que ha posat el Raval com a possible primera zona a aplicar aquesta iniciativa.
La delegació catalana, que ahir va acabar la jornada sopant amb el cònsol, Ferran Villalonga, visitarà avui la Borsa i l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey.
