Publicitat
Publicitat

EL NOU CARTIPÀS A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

El nou alcalde fa seva una part del discurs de Maragall del 1983 per reivindicar la política

Trias promet que serà un revulsiu a BCN per als desencantats

El 118è alcalde de Barcelona -només el cinquè des de la recuperació dels ajuntaments democràtics- va iniciar ahir el seu camí de govern amb una èpica similar a la que va servir per elegir el 127è president de la Generalitat ara fa vuit anys. Perquè l'Ajuntament de Barcelona semblava, fins que es van saber els resultats de les eleccions municipals del 22-M, una d'aquelles institucions que sempre serien socialistes. De la mateixa manera que la Generalitat semblava una institució que sempre seria nacionalista. I ahir, doncs, el cercle de l'alternança a Catalunya de les tres últimes dècades es va tancar.

Potser perquè era una fita que es mastegava com a altament probable des de feia mesos no hi va haver cap gest fora de lloc ni cap mostra de hooliganisme polític des dels guanyadors ni des dels perdedors: ni cap escena de balcó ni cap salutació del tipus: "Hola fondo norte, hola fondo sur" . Però hi va haver èpica. I tant que n'hi va haver. Si no, no s'explicaria que un dirigent veïnal històric com Andrés Naya assistís per primera vegada des del 1979 a una presa de possessió d'un alcalde de la ciutat, ell que els ha conegut a tots. Ahir valia la pena i el que acabava de donar la mesura de les coses era la presència de Jordi Pujol i de Pasqual Maragall.

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias -la primera vegada que s'escriu un canvi així, el cor salta una mica-, va prometre en campanya que estrenaria el càrrec emulant Nelson Mandela i sense fer llistes negres i va acabar oferint una cosa millor: nou línies del seu discurs van ser una cita llarguíssima de Maragall en la seva primera presa de possessió com a alcalde, el 1983, sobre l'estil de governar, similar al que el nou batlle vol implantar. "Els regidors han de ser regidors, no professionals ni tècnics. Deixeu la vida de despatx tancat. Sigueu presents en els llocs d'acció. Deixeu la tècnica per als tècnics. Porteu en canvi la representació de Barcelona allà on calgui", deia Maragall i ara diu Trias. I fa, Trias: un gerent potent per a cada polític potent (Forn / Delort, Vives / Guallart...). Vells remeis en un moment en què la política és qüestionada de manera indignada. El nou alcalde, indirectament, també va coincidir en un moment donat amb un altre socialista, Patxi López, sense esmentar-lo. Ell també va triar un paràgraf del tema de Bruce Springsteen Working on a dream , el mateix tema que López va fer servir en la campanya que el va portar a governar Euskadi el 2009.

Cures a la desafecció

Però encara quedava més èpica. Trias, que al principi del seu discurs se li va arribar a trencar la veu, va donar una cargolada més a la seva manera d'entendre la política que dijous va resumir amb un irònic "governar sol és complicat i governar acompanyat pot ser complicadíssim" i va prometre que el seu govern en minoria però obert als pactes amb tothom seria una prova més del fet que "cal un revulsiu en la manera de fer política". "La indignació és un sentiment democràtic i la desafecció política es combat oferint sortides", va assenyalar en un missatge directe als antics inquilins de la plaça Catalunya però també als cent mil aturats de la ciutat. De fet, la persona que Trias ha designat per mediar amb els indignats , el comissionat de Participació, Carles Agustí, assegurava no fa pas tant en un tuit que 27 de les 45 propostes dels indignats es podien negociar.

La part més protocol·lària va ser, òbviament, la més avorrida i només es va animar quan en el recompte de la primera votació es va fer evident que Unitat per Barcelona-ERC no va retirar el seu candidat, Jordi Portabella, però va brindar el vot de Portabella i de Joan Laporta a Trias, tal com va avançar l'ARA la setmana passada. Els republicans, que no han participat en el repartiment de presidències de districte amb què Trias ha donat joc a la resta de grups, presidiran la comissió de Cultura, però ahir van justificar el vot favorable a un gest perquè CiU no tingui "l'excusa de no tenir més remei que recórrer al PP". El resultat, doncs, també per a la història, són els 17 vots amb què Trias va ser elegit alcalde contra els 11 de Jordi Hereu, els 8 d'Alberto Fernández Díaz i els 5 de Ricard Gomà. També van facilitar l'elecció.

L'excitació, amb l'acte finalitzat, es va traslladar al carrer. Una trentena de persones quasi reglamentàriament van protestar o aplaudir el pas de la comitiva municipal cap al Palau de la Generalitat, on Artur Mas esperava l'alcalde de Barcelona a la galeria gòtica. També amb una certa contenció, i flanquejats per dues fileres de regidors que estaven encapçalades per Jordi Hereu i Joan Laporta, Mas i Trias es van intercanviar unes bales de fogueig. "President, serem exigents", va dir l'alcalde. "Accepto l'exigència però demano lleialtat", va respondre el cap de Govern. Els que no havien de seguir tant el protocol, regidors i la resta de l'equip dels candidats, llançaven les últimes confessions a Twitter. El jove però veterà cap de gabinet de Trias, Albert Ortas, tenia "els ulls plorosos d'emoció". Era la rèplica al dia "una mica trist" que l'edil socialista Guillem Espriu admetia dijous.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT