Publicitat
Publicitat

MERCAT DE DEUTE SOBIRÀ

L'eurozona demanarà aquesta setmana 43.000 milions als Inversors

Trichet calma Portugal i Espanya

Els dubtes de la solvència dels estats perifèrics de l'eurozona van deixar pujar ahir l'interès dels préstecs a nivells rècords per a Portugal i Espanya. El BCE va intervenir per frenar la pressió dels mercats.

Els mercats financers canvien les seves opinions en segons, però no obliden mai. Prou que ho sap el ministre portuguès de Finances, Fernando Teixeira dos Santos. Les borses li retreuen una frase que va pronunciar a l'octubre de manera un pèl frívola: "Si a llarg termini el tipus d'interès per a Portugal sobrepassa més d'un 7%, llavors Portugal necessitarà ajuda internacional". Vist així, ja ha arribat l'hora. Durant la jornada d'ahir, l'interès del crèdit per a Portugal va arribar sobtadament a un 7,3%.

Per moments, els préstecs en algun estat de la zona euro contenen més risc que els crèdits per a països emergents. El cas és que les taxes d'interès dels bons del tresor a deu anys de Portugal i Espanya es van mantenir ahir a nivells rècord en el mercat de deute sobirà, en l'inici d'una setmana capital per a tots dos països davant la por que sigui necessari un nou rescat financer en l'eurozona. El rendiment dels bons del Tresor d'Espanya es van situar en un 5,562%, el seu nivell més alt des del 2000, mentre que Portugal també va conviure amb el càstig d'haver de pagar la taxa més excepcional per emetre bons.

De nou va caldre ahir que el Banc Central Europeu (BCE) fes una neteja a fons de les especulacions. Conscient que els estats en crisi de la zona euro no poden caminar sols i que la demanda de capital d'aquests països continua sent molt gran, el BCE va tornar a actuar d'apagafocs. L'entitat emissora es va llançar a comprar deute portuguès -també grec i irlandès- per tractar d'alleujar la pressió sobre el país ibèric, mentre diferents actors polítics i financers insisteixen a Lisboa que negociï ja el seu rescat i eviti el contagi a Espanya. La determinació del BCE va permetre que les taxes d'interès dels bons portuguesos es relaxessin. La prima de risc de Portugal va passar dels 440 punts bàsics als 430.

El president del BCE, Jean-Claude Trichet, va refusar confirmar el que donaven per segur alguns operadors dels mercats conforme al fet que l'entitat que dirigeix va comprar deute públic a Portugal. Des de Basilea, amb motiu de la reunió bimestral a la seu del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), Trichet es va afanyar a assegurar que els dirigents dels bancs centrals del G-10 que s'hi van congregar no van discutir sobre la situació fiscal de Portugal, i va posar èmfasi a demanar "solidesa fiscal" perquè es consolidi la recuperació econòmica.

Des de Brussel·les, la Comissió Europea es va afegir a negar qualsevol discussió sobre un rescat europeu a Portugal o cap altre país membre i el govern alemany es va afanyar a desmentir la informació que havia instat l'estat lusità a acceptar el fons de salvació de la UE. "No hi ha cap discussió en aquest sentit", va afirmar el portaveu comunitari d'Afers Econòmics, Amadeu Altafaj.

Tot i aquests missatges sedants, els dubtes del mercat sobre el deute sobirà es mantenen aquesta setmana de manera molt perillosa: en els pròxims dies Portugal, Grècia, Espanya i Itàlia han d'aconseguir milers de milions d'euros al mercat. Fins a 43.000 milions d'euros és la quantitat que els estats de l'eurozona volen demanar als inversors només aquesta setmana.

Entre aquests estats també n'hi ha alguns que estan en crisi de deute. Per exemple Portugal demanarà demà préstecs de fins a 1.250 milions d'euros. Dijous n'hi haurà dos més dels nens problemàtics: Espanya i Itàlia, amb un volum d'emissió de tres i set mil milions. També Grècia intentarà demanar a curt termini bons sobre 1.500 milions als inversors. Els mercats, mentrestant, esperen la subhasta. Amb tensió, amb suspens.

Setmana clau
És la setmana de les mostres de confiança. No en va, es mostrarà a quin nivell estaran els interessos que els estats en crisi hauran de pagar als inversors. Sota molta pressió hi està sobretot ara Portugal. Com més alts siguin els interessos que hagi de pagar, més probable serà que aquest país i a continuació Espanya hagin de sol·licitar el fons de rescat. Els països en dificultats, els anomenats pigs , ja es coneixen amb humor negre en les altes esferes com els gipsi (Grècia, Irlanda, Portugal, Spain -Espanya- i Itàlia). ¿Podria ser aquest l'ordre d'un eventual rescat? Val més centrar-se en aquesta setmana de grans decisions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT