LLUITA CONTRA LA INFLACIÓ
Crònica 22/03/2011

Trichet insisteix en l'amenaça d'apujar els tipus

El president del BCE, Jean-Claude Trichet, va insistir ahir en la necessitat d'apujar el preu del diner per combatre la inflació. Per evitar-ho, va demanar als 27 països de la UE que controlin preus i salaris.

Esther Moix
3 min
El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, durant la seva intervenció d'ahir a Frankfurt (Alemanya).

Brusel·les.El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va tornar a amenaçar ahir amb una pujada de tipus, situats actualment en l'1%, com a conseqüència de l'alça dels preus de les matèries primes i els riscos de les pressions inflacionistes, tal com va fer el 3 de febrer. Trichet, que va comparèixer a la Comissió d'Economia i Assumptes Monetaris del Parlament Europeu, va assenyalar que és "essencial" evitar que l'augment de la inflació provocada per l'alça de preus de les matèries primes encoratgi les pressions inflacionistes a mitjà termini.

El president del BCE va demanar als 27 països de la Unió Europea (UE) que no tinguin comportaments que puguin despertar el fantasma inflacionista, com ara pactes de preus o augments salarials. Trichet va alertar de l'escenari que segueixin pujant els preus de les matèries primes, una circumstància que es podria unir a l'augment de la pressió fiscal relacionada amb la consolidació de les balances públiques i al fet que la recuperació afecti els preus més del que estava previst. "El nostre deure és garantir l'estabilitat de preus que és, a més, el que demanen els ciutadans", va afirmar Trichet.

El toc d'alerta de Trichet va anar en la línia del que ja va advertir a principis de mes, quan va insinuar que a l'abril es podria apujar tant el diner com l'Euríbor, l'índex que fixa els interessos de la majoria d'hipoteques i préstecs. Trichet va assegurar aleshores que una possible pujada seria "puntual i no l'inici d'una tendència a l'alça". L'organisme regulador amb seu a Frankfurt intentarà, amb una pujada del preu del diner, frenar la inflació disparada pel preu del petroli a conseqüència de la inestabilitat al nord d'Àfrica. L'augment de preus del petroli es trasllada tard o d'hora als preus dels béns domèstics i industrials per l'encariment del seu transport.

I no és només el petroli. Segons l'Agència de les Nacions Unides pels Aliments (FAO), al febrer hi va haver el màxim augment dels preus dels aliments mensual consecutiu. Els cereals, per exemple, es van encarir un 2% en només un mes.

Si finalment Frankfurt apuja els tipus d'interès, serà el primer cop que hi ha una alça en 22 mesos (l'últim cop va ser el maig del 2009, en el pitjor moment de la crisi per les economies més fortes de la UE). Preguntat per l'impacte que tindria una possible pujada dels tipus d'interès per part del BCE a Espanya, Trichet ha insistit que la seva "prioritat" és "garantir l'estabilitat de preus de l'eurozona en el seu conjunt", i donar prioritat així al bé comú dels països de l'euro per sobre dels sotracs que pugui causar a l'Estat espanyol.

Reformes de Zapatero

El francès va destacar en aquest sentit la dificultat de governar economies tan dispars com l'espanyola i l'alemanya, al capdavant i a la cua d'Europa, respectivament. Amb tot, el president del BCE va recordar que la situació "era ben diferent" fa uns anys, quan Alemanya va haver d'emprendre mesures de competitivitat mentre Espanya era una de les locomotores de la zona euro.

Trichet va tenir bones paraules per a les mesures dutes a terme pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Les reformes aprovades per Espanya per fer front a la crisi "potser no comporten creixement a curt termini", però van en la "bona direcció", va apuntar Trichet.

D'altra banda, el president del BCE es va mostrar ahir partidari d'un enduriment de les normes de disciplina pressupostària comunitària, que negocien els governs dels Vint-i-set amb el Parlament Europeu.

Trichet va demanar als eurodiputats que facin pressió per donar més poder de decisió a les institucions de la UE i menys als estats membres a l'hora d'infligir càstigs a les economies que no compleixin amb la disciplina fiscal que exigirà el pacte de l'euro. I és que les sancions als països que no facin els deures en matèria fiscal no seran imposades automàticament sinó amb consens previ de la resta de països.

stats