Trichet margina el deute espanyol i les borses cauen en picat

Berlín.El Banc Central Europeu (BCE) fa d'apagafocs, però no ho pot dir, perquè seria com reconèixer que s'excedeix en la seva funció de controlar la inflació en la zona euro. La gravetat de la crisi del deute, però, va fer que ahir Jean-Claude Trichet fes entendre que l'entitat que presideix adoptaria més mesures excepcionals reprenent la compra de bons sobirans i obrint l'aixeta de liquiditat per als bancs. El bomber, però, es va quedar curt. Amb Espanya i Itàlia en primera línia de foc, els mercats van sucumbir perquè no van sentir de Trichet el que molts esperaven que sentirien, ni que fos indirectament: que l'adquisició de deute públic s'estendria a l'Estat espanyol i a l'italià.

Però no. El manteniment del programa de compra de bons estatals tot just es va entreveure entre les paraules ambigües de Trichet. Mentre el màxim guardià de l'euro oferia la seva roda de premsa mensual a Frankfurt, el BCE va comprar deute sobirà de Portugal i Irlanda en el mercat secundari, segons van apuntar fonts monetàries europees. El pla de l'ens emissor no es projectava en altres països. El Banc Central havia decidit alentir l'adquisició de deute estatal de la perifèria i, de fet, no en comprava des de feia 18 setmanes. "Jo no he dit mai que aquest programa s'hagués interromput", va concedir Trichet, mentre afegia de forma sibil·lina que "no estaria sorprès si se sentissin informacions [sobre la compra de bons públics per part del BCE] en acabar la roda de premsa".

Amb aquesta activitat, l'objectiu del Banc Central és clar: fer abaixar les taxes d'interès per alleujar el cost del deute dels països més collats i restablir un funcionament més normal dels mercats. L'operació, que Trichet no va voler comentar excusant-se dient que fins dilluns el BCE no la confirmarà oficialment, no va tenir efectes tranquil·litzadors en els mercats. Tot i que les taxes espanyoles i italianes van caure en els minuts següents als comentaris de Trichet, van tornar als nivells inicials i la variabilitat dels mercats tampoc es va poder contenir.

Amb el rebuig del president del BCE -tot i la insistència dels periodistes citats a Frankfurt- a comentar si l'ens emissor compraria deute espanyol o italià, la histèria es va apoderar de les borses. L'Íbex-35 va patir la pitjor caiguda en una sola sessió des del 29 de juny del 2010. El parquet de París també va caure al seu nivell més baix des del juliol del 2009, mentre que el Dax de Frankfurt va arribar al mínim anual i l'índex Footsie-100 de Londres també es va desplomar.

L'èxit del Tresor, eclipsat

L'Íbex-35, que obria la jornada donant per exitosa la subhasta de bons del Tresor -l'interès pagat va ser tant elevat com el 2008, però es va complir l'objectiu de recaptar 3.300 milions d'euros en bons a tres anys (4,90%) i tres anys i mig (5,05%)-, va acabar en caiguda lliure després de la intervenció de Trichet. El mateix president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va considerar satisfactori el resultat de la subhasta i va admetre que l'augment del preu era previsible.

Les paraules de Trichet van incrementar la pressió sobre la prima de risc espanyola i la italiana. En el primer cas, l'índex es va disparar a un nou rècord de 398,3 punts bàsics. En aquest context, el Tresor espanyol va anul·lar l'emissió de bons del 18 d'agost i no celebrarà cap subhasta més fins al setembre. La reactivació del pla del BCE de compra de bons sobirans, obertament de Portugal i Irlanda (ara no són al mercat perquè han de ser provisionats pel fons de rescat de la UE), va voler ser un senyal que l'ens emissor està preparat per controlar l'especulació dels mercats. Però que Trichet evités el risc polític d'anunciar la compra de deute espanyol i italià va fer que en comptes d'escenificar-se un tret a l'aire acabés sortint el tret per la culata.

I és que poca incidència va tenir ahir l'anunci que el BCE reobrirà l'aixeta de liquiditat als bancs amb una subhasta extraordinària a sis mesos. Tampoc haver congelat els tipus d'interès en l'1,5% va servir per tranquil·litzar els inversors. Trichet va remarcar que l'eurozona pateix un refredament de creixement i que caldrà observar amb "molta precisió" l'evolució de preus en la zona de la unitat monetària. Per als experts aquesta expressió és un senyal que els tipus s'apujaran aviat davant dels perills inflacionistes. Avui, però, els perills són més imminents: el pànic estès a totes les borses per la crisi del deute.