CRISI SORTIR DE L'ATUR
Crònica 05/02/2012

Trucar a la porta d'una agència de recol·locació

Sònia Sánchez
2 min
Les oficines del SOC, com aquesta -on el 2010 els joves de la UGT van fer una protesta-, també han de buscar sortides laborals als aturats.

Els 700 treballadors acomiadats en l'ERO de Nissan del juliol del 2009 van ser recol·locats. La majoria van trobar feina, tot i que "en alguns casos l'èxit de la recol·locació significa engegar un projecte personal o iniciar uns estudis universitaris, per exemple", explica Cristina Morales, directora de projectes de MOA BPI Group, la consultora multinacional contractada per Nissan per fer-se càrrec d'aquell procés.

Les agències privades com aquesta tenen una taxa mitjana de recol·locació del 80%, mentre que la dels serveis públics d'ocupació ronda el 3%, segons dades del president de l'Associació Nacional d'Empreses Privades de Recol·locació i Ocupació (Anepre), Fernando de Salas.

Tot i que les agències més antigues -com MOA- fa més de 20 anys que són al mercat, no ha estat fins als últims anys que les empreses en fallida han començat a apostar cada cop més per contractar aquest servei i oferir així una sortida laboral als treballadors acomiadats. Aquesta via "es va imposant cada cop més a les grans empreses, que tenen responsabilitat social, sobretot multinacionals, perquè a fora de l'Estat hi ha més la concepció que has d'oferir una sortida al teu treballador". En canvi, admet Salas, "a Espanya encara s'estila més la puntada al cul" i la majoria dels ERO no acaben així.

Aquestes empreses, però, no intervenen només en casos d'ERO, sinó en tot tipus de restructuracions de plantilla i fins i tot en acomiadaments puntuals de poques persones, que acostumen a ser directius.

Per encàrrec de l'empresa en fallida, que és qui paga els seus serveis, l'agència fa un seguiment personalitzat de cada treballador, amb entrevistes constants i li recerca tant sortides formatives com ofertes laborals que s'adeqüin al seu perfil.

Formació per saber buscar feina

"Primer avaluem l'estat d'ànim, perquè hi ha gent que feia molts anys que estava en una empresa i ha de passar el dol. Després avaluem la seva empleabilitat i identifiquem les seves capacitats i objectius professionals", explica Morales. A més d'ensenyar-los a fer una recerca efectiva de feina i superar entrevistes de treball, se'ls posa en contacte amb ofertes laborals que els poden interessar.

El contracte que l'agència firma amb cada empresa estableix un termini de temps màxim -sovint sis mesos, tot i que Nissan va fixar dos anys- i un nombre de persones que s'han de recol·locar. El preu s'acostuma a fixar en funció dels empleats que s'apunten al programa. Per cadascun, segons Salas, l'agència cobra l'equivalent a un o dos mesos del seu salari.

"L'Inem no té ni la capacitat ni els recursos per fer el que nosaltres fem", apunta el president d'Anepre, i aprofita per ressaltar que la llei que el 2010 va regular el sector obria la porta que les autonomies firmessin convenis amb empreses de recol·locació, "però això no s'ha fet". El Govern admet que hi ha projectes en estudi, però diu que prefereix ser prudent i estudiar bé cada cas abans de firmar cap conveni.

stats