La reunió de Tunísia s'ha de llegir donant la màxima importància al nomenament previ de Kofi Annan com a enviat especial de la Lliga Àrab i de les Nacions Unides per aconseguir la fi temporal de la violència, un alto el foc. De fet, a curt i mitjà termini, la decisió del Caire i de Nova York, així com un lleuger canvi en l'actitud de Rússia (acceptació de la necessitat d'aturar temporalment les operacions i permetre ajut humanitari), té més importància que el que ha passat a Tunísia, que, a curt termini, només tindrà impactes indirectes. Mostra que es fan coses, tranquil·litza les opinions públiques. A més, intenta influir en el reforçament de l'oposició siriana, amorfa i fragmentada. I, finalment, dóna credibilitat i reforça, amb escenografia potent i molts focs d'artifici, l'opció negociadora, l'encàrrec a Annan. A curt termini, Tunísia i el Caire miren cap a Nova York.
