Tunísia sotmet La revolució a la prova de les urnes
El poble tunisià votarà diumenge en les primeres eleccions lliures de la seva història. El país que va desfermar la Primavera Àrab afronta el repte de donar un marc democràtic a les esperances de la revolució.
Barcelona.Nou mesos després de l'alçament popular que va derrocar el dictador Zine El Abidine Ben Ali, el poble tunisià votarà diumenge la composició de l'Assemblea Constituent que ha de redactar una nova Constitució. Les primeres eleccions de la Primavera Àrab són el resultat d'un complicat procés de transició política, després que la pressió popular fes caure quatre governs hereus de la dictadura -encapçalats pel primer ministre de Ben Ali, Mohamed Ghannouchi-, en què ministres de l'antic règim mantenien llocs claus.
Les acampades al davant del complex presidencial i les manifestacions arreu del país van forçar la sortida del govern de les cares més visibles de l'antic règim, la dissolució de l'RCD -el partit únic de Ben Ali- i la suspensió del Parlament de la dictadura. Quan el cap de l'estat major, Rached Ammar, va plantar-se al davant dels joves acampats per dir que l'exèrcit era el garant de la revolució (però també de la Constitució) i que es convocaria l'Assemblea Constituent, totes les mobilitzacions van aturar-se.
El nou govern de l'octogenari Béji Caïd Essebsi va assumir el poder amb un executiu tecnòcrata en què estaven representades algunes figures de l'oposició, amb l'única funció garantir la convocatòria de les eleccions. El govern de transició va muntar un organisme amb representants de la societat civil, l'anomenada Alta Instància per a la Consecució dels Objectius de la Revolució i la Reforma Política, que va marcar les regles del joc electoral, amb una comissió independent responsable de garantir-les.
Reforma o ruptura
Malgrat aquests avenços, els sectors populars que van protagonitzar l'alçament han denunciat que no s'hagin fet passos concrets per desmantellar l'aparell de la dictadura. Les famílies dels joves morts pel foc real de la policia contra els manifestants els primers dies del gener s'han manifestat per exigir que es jutgi els responsables de la repressió. Ni un sol policia s'ha enfrontat fins ara als tribunals i alguns dels autors dels assassinats fins i tot han estat ascendits. El judici contra Ben Ali i la seva dona, Leila Trabelsi, acollits per l'Aràbia Saudita, va tenir un valor més simbòlic que real. En el panorama polític, l'RCD s'ha dissolt i s'han congelat els seus béns, però s'han format una quarantena de partits conservadors sorgits del seu entorn.
Els tunisians es trobaran diumenge al davant ni més ni menys que 81 llistes electorals, formades per 105 formacions polítiques i desenes de personalitats independents. Tot un repte per a una gent acostumada a un règim de partit únic que només tolerava una oposició sota tutela.
Les enquestes preveuen un resultat molt atomitzat, encapçalat pels islamistes moderats d'Enahda. Tot apunta que aquest serà el partit més votat, sobretot pel suport que té a les zones rurals de l'interior. Però els sondejos (que davant la falta de precedents tenen una fiabilitat escassa) coincideixen que no tindran prou força per formar un govern en solitari. L'amenaça d'una coalició laica que els aparti del poder va irritar dimecres el president del partit, Rached Ghannouchi, que va considerar aquesta aliança una estafa democràtica.
Crisi econòmica i escepticisme
A les zones més empobrides del país, que van ser el bressol del moviment revolucionari, la situació econòmica ha canviat poc des del derrocament de Ben Ali, el 14 de gener. L'atur juvenil continua superant el 70% i les coses encara han empitjorat amb la caiguda del turisme aquest estiu i la guerra a Líbia, que ha substituït les intenses relacions comercials per una enorme onada de refugiats. Tot plegat ha generat frustració i escepticisme, que es materialitzen en la baixa taxa d'inscripció dels joves als comicis: només un 4% s'han apuntat a nou cens per poder votar diumenge.
