Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Centenars de soldats fan maniobres a la frontera

Turquia no descarta una intervenció militar a Síria

Després d'acollir els opositors sirians i d'imposar sancions contra el règim de Baixar al-Assad, Turquia apuja el to contra el seu país veí: ara comença a parlar de guerra i fa maniobres militars a la frontera.

El ministre d'Exteriors turc, Ahmet Davutoglu, va assegurar dijous a la nit en una entrevista televisada que Turquia prendrà "totes les mesures necessàries, incloses les militars", si la inestabilitat a la veïna Síria suposa una amenaça per al país. Fins fa sis mesos aliat polític i comercial de Damasc, Turquia apuja el to amb el règim de Baixar al-Assad després que aquesta setmana la Xina i Rússia vetessin al Consell de Seguretat una condemna a la repressió. Des de l'inici de la Primavera Àrab, el govern de Recep Tayyip Erdogan busca recuperar el pes de Turquia a la regió, amb la bandera de la democràcia.

Quan el veterà periodista Mehmet Ali Birand va preguntar al ministre si Turquia camina cap a la guerra amb Síria, el ministre va alertar que Ankara considera que l'opressió sobre el poble sirià ha arribat a "nivells inacceptables". "Com a veïns, podem fer molts passos. I tothom ho sap", va advertir. Davutoglu es va referir al pes regional de Síria i va assegurar que qualsevol crisi interna afecta no només Turquia, sinó també l'Iraq, el Líban, Israel, Palestina i Jordània. "Avui Síria és el més important i si representa un perill, prendrem les mesures que calgui".

Bona part de la premsa turca va recollir aquestes paraules com la confirmació que Turquia prepara una guerra contra Síria, explica el diari Zaman . El ministeri va sortir al pas amb una declaració que recordava que el ministre només va parlar d'un escenari bèl·lic en cas d'amenaça a la seguretat nacional.

La polèmica arriba l'endemà que l'exèrcit turc comencés unes extenses maniobres a la zona fronterera amb Síria, en què participen 40 vehicles armats i més de 700 soldats. Els exercicis estaven programats, però la seva ubicació, a només uns centenars de metres de la línia fronterera, s'ha llegit com una demostració de força. Un comunicat militar explicava que "serviran per posar a prova la capacitat de mobilització i la comunicació entre autoritats civils i militars en cas de guerra".

La zona de les maniobres, la província de Hatai, és on viuen uns set mil refugiats que han fugit de la violència amb què el règim de Baixar al-Assad reprimeix les protestes des de fa set mesos. Erdogan va cancel·lar a última hora la visita prevista aquest cap de setmana als camps, gestionats per la Creu Roja, per la mort sobtada de la seva mare en una intervenció quirúrgica, informa AFP. La visita era la resposta a les crítiques de Damasc per pretesos maltractaments als refugiats.

Militarització de la revolta

Les manifestacions de l'oposició s'han caracteritzat pel seu caràcter pacífic, i fins ara les accions armades es limiten a un reduït grup de militars que han desertat. Dijous, el coronel sirià Riad Asaad, que al juliol va desertar a Turquia i està sota la protecció d'Ankara, va declarar a l'agència Reuters "no hi ha cap altra opció que la guerra" per acabar amb el règim d'Al-Assad. El coronel assegura que coordina "l'exèrcit sirià lliure", format per militars dissidents, i reclama "una protecció internacional a la població".

"L'estructura política de què s'ha dotat l'oposició, el Consell Nacional Sirià (on hi estan representades des de formacions d'extrema esquerra com el Partit del Treball, fins a la ultradreta dels Germans Musulmans, i les forces de l'exili), no inclou els militars dissidents i continua reclamant que les protestes es mantinguin sense recórrer a la força", explicava ahir a l'ARA Salam Kawakibi, investigador d'origen sirià de l'Arab Reform Initiative convidat per l'Institut Europeu de la Mediterrània. "Ningú no vol una intervenció militar estrangera a Síria: sinó l'enviament d'observadors i ONGs per acreditar les violacions de drets humans", aclaria.

Kawakibi considera subestimada la dada de 2.900 morts per la repressió de la revolta, que l'ONU va anunciar dijous: "Segons el que ha documentat l'oposició, ja tenim més de cinc mil morts i 12.000 desapareguts, i unes 30.000 persones que han estat alliberades després de torturar-les, en un cicle de terror".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT