Director de l'escola / Cultura de la pau (UAB)El govern sirià ha aprovat aixecar l'estat d'excepció, vigent des del 1963, alhora que ha manifestat que no tolerarà les protestes públiques. Res no fa pensar que les coses puguin seguir com fins ara, amb víctimes mortals per la ferotge repressió de les forces de l'ordre. A mesura que avancin els dies, els clams contra el règim passaran de les reformes a la caiguda del dictador, i això pot suposar molts més morts.
Potser fóra útil una mediació externa, Turquia podria jugar aquest paper. Manté una bona relació amb el règim sirià, va servir de facilitador perquè Israel tornés els alts del Golan a Síria i és un país amb una política exterior conciliadora. No en va, fins i tot ha rebut emissaris de Líbia, encara que sense resultats evidents. Turquia podria fer la gestió amb l'aval o de la mà de Rússia, que és la principal subministradora d'armes a Síria, i que podria estar interessada en un pla de reformes abans que una caiguda del règim. En tot cas, i malgrat la gravetat de la situació, no és probable que la crisi siriana arribi al Consell de Seguretat de l'ONU, prou preocupat pel que pugui passar a Líbia. El que urgeix, no obstant això, és convèncer el president Baixar al-Assad que la matança de civils només servirà per enfonsar-lo encara més.
Síria és un dels països que Reporters sense Fronteres assenyala com un dels més mal situats al món pel que fa a llibertat d'expressió. Té a més un historial de drets humans molt deficient, amb morts sota custodia, tortura sistemàtica, detencions arbitràries, impunitat i presos polítics. Un país com Turquia, que ha fet grans esforços en aquest terreny malgrat la repressió sobre la població kurda, podria ajudar en un procés de transició a Síria. L'alternativa és la caiguda del règim, tard o d'hora .
