BarcelonaEl hashtag #yoquierovotar es va erigir en el protagonista del dia a Twitter. Cada cinc segons o menys, apareixien en aquesta xarxa social prop de 20 tuits que feien servir aquesta etiqueta per queixar-se de la reforma constitucional que va plantejar ahir el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè la carta magna inclogués un límit en la quantitat de dèficit públic.
La demanda dels usuaris era inequívoca: que la modificació constitucional sigui aprovada per mitjà d'un referèndum. Perquè això sigui possible, cal que ho demanin 35 diputats o bé 26 senadors, és a dir, un 10% dels representants de cada cambra. La plataforma Actuable, que té entre els seus objectius el foment de la transparència en política, va recollir a la seva pàgina web més de 15.000 signatures en poques hores. El promotor de la iniciativa va ser Vicenç Navarro, catedràtic de polítiques públiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que considera que la reforma constitucional és "massa important" perquè només requereixi l'entesa entre el PP i el PSOE al Congrés.
Més enllà de la part formal de la modificació de la carta magna per limitar el dèficit, Navarro -picant l'ullet al moviment del 15-M, que ahir es va manifestar a favor del referèndum- es mostra en desacord amb la mesura perquè considera que pot suposar un "atac frontal a l'estat del benestar espanyol, i més tenint en compte que la despesa social de l'Estat és una de les més baixes de tota la Unió Europea". També alerta que suposaria un pas més en el panorama de retallades socials que, assegura, s'han generalitzat en algunes comunitats autònomes.
Amb arguments diferents, Hèctor López Bofill, catedràtic de dret constitucional de la UPF, també es mostra contrari a la mesura pel fet que, a parer seu, inclou una "agenda oculta" que té com a objectiu "el desmantellament de l'estat de les autonomies". Segons explica López Bofill, els dos grans partits s'han servit del context europeu -és a dir, de les demandes de Merkel i Sarkozy- per limitar l'autogovern a través de posar un sostre de dèficit públic dins la Constitució. El catedràtic de la UPF també vaticina que li tocarà el rebre als ens locals, especialment als ajuntaments, que ja estan vivint una situació prou delicada per la caiguda dels ingressos.
L'exemple alemany
Alemanya va ser el primer estat europeu a incloure en la seva Constitució un sostre de dèficit, l'any 2009. L'economista Josep Oliver considera que seguir els passos d'aquest país és imprescindible si Espanya vol sortir de la situació en què es troba. "La modificació és inevitable, i més encara perquè a mitjà termini farà que l'Estat no s'endeuti i que ho hagin de patir pròximes generacions", indica Oliver, que la considera imprescindible per mantenir l'estat del benestar. "Es tracta d'una mesura que servirà per disciplinar tant ciutadans com polítics europeus", assegura l'economista, en referència a la facilitat dels representants públics per fer promeses en campanya i a la indisposició a pagar impostos que, segons ells, afecta els habitants dels països del sud d'Europa.
López Bofill, també apel·lant a l'exemple alemany -que ell creu que té uns límits de solidaritat justos-, indica que Catalunya quedarà "encara més escanyada a nivell autonòmic" perquè Espanya "seguirà aprofitant-se del dèficit fiscal que té amb Catalunya". Per ell, la reforma constitucional servirà com a excusa per recentralitzar l'estat. "I, en això, els dos grans partits sí que es posen d'acord", conclou.
