Publicitat
Publicitat

Joan Carles Peris:

"Twitter està revolucionant el criteri de la immediatesa"

Treballar els caps de setmana "Té costos per a la part personal, sobretot, però permet més reflexió i aprofundir en els temes" Successos "No ens hi acabem de sentir còmodes i passar la línia groga fa molta por. Intentem sempre quedar-nos un pas enrere"

Joan Carles Peris (la Corunya, 1961) és l'editor dels telenotícies de TV3 dels caps de setmana des de fa quatre anys, que són els informatius més vistos pels teleespectadors catalans. Comparteix plató amb la periodista Agnès Marquès.

Com és que et van proposar que et posessis al capdavant dels telenotícies del cap de setmana?

Fa quatre anys van plantejar una renovació dels telenotícies. Jo aleshores era el cap de política dels informatius. Abans havia estat molt temps corresponsal a Madrid. I em van proposar encarregar-me dels caps de setmana. Va ser el moment en què el Pellicer es va incorporar als TN vespre .

Què recordes de les primeres vegades que vas fer de presentador?

Doncs abans de començar vam estar treballant molt i preparant l'arrencada, però el primer cap de setmana em vaig quedar absolutament afònic i em van haver de posar una injecció per retornar-me una mica la veu. No es corresponia la tranquil·litat que jo sentia amb la reacció del meu cos. Ens en vam sortir, però es va notar molt que estava afònic.

Al TN cap de setmana l'Agnès Marquès i tu sou els que doneu la cara, però darrere hi ha tot un equip. Quanta gent el formeu?

Doncs no ho sabria dir, no l'he comptat mai. Som l'equip d'edició i també la gent de les diverses seccions dels informatius. És un equip molt complet, en què cadascú té molt clara la feina. I si no falla cap de les peces, el producte que surt és rodó; però si n'hi ha una que falla, per petita que sigui, pot ser molt visible. I si falles tu, que ets l'última baula de la cadena, doncs encara és més estrepitós; per això et sap tant greu quan de vegades no reacciones bé o el directe et fa una mala passada.

I com ho portes això de treballar en cap de setmana?

Doncs en començar compartia una mica l'escrúpol que té molta gent de pensar que és un desastre. Però és interessant. Té costos per a la part personal, sobretot, però en canvi és un ambient professional i informatiu diferent de la setmana que et permet més reflexió i aprofundir en els temes. I l'agenda t'acaba marcant menys, perquè hi ha menys convocatòries.

Societat i successos cada cop omplen més els informatius de les televisions. Us ha arrossegat?

No, perquè tenim la sensació que la nostra audiència no ens ho reclama. I suposo que per això no hem acabat de saber-ne mai gaire, de tractar els temes de successos. Com que no ens hi acabem de sentir còmodes, no és el nostre terreny i tenim molta por de passar la línia groga (en aquest cas no és línia vermella, sinó groga!), intentem sempre quedar-nos un pas enrere. Si algun cop hem anat més enllà, hi ha molta autocrítica.

Des que ets l'editor del cap de setmana, trobes a faltar el carrer?

Des que vaig començar a treballar el 1982 sempre he estat lligat a l'actualitat diària, i de vegades em plantejo: "Si deixés de fer informació diària, sabria fer un altre tipus d'informació?" Suposo que sí, però fins ara no m'ho he hagut de plantejar. En canvi, el que sí que m'he hagut de plantejar ha estat no sortir al carrer des que sóc l'editor. Ho trobo a faltar perquè perds l'escalfor del contacte directe amb els personatges, però també té moltes compensacions dibuixar el conjunt d'un programa informatiu amb tots els elements. Ja no et preocupes només de la teva secció, sinó que has de tenir una visió més global.

Les revoltes al món àrab han mostrat el poder de les xarxes socials. Què en penses, d'aquestes noves eines?

Estic molt atrapat amb aquest tema. Twitter per mi és un descobriment com a eina professional que creix i creix i creix. Potser algun dia s'haurà de resituar, ja que a través d'aquest mateix canal tenim gent que ens explica la seva vida sense cap mena d'importància, però tenim també la primícia, la primera notícia de moltíssimes de les informacions que acaben obrint els informatius. I no ens arriben tuits per un mitjà convencional, sinó a través d'altres fonts.

Com us influeixen al TN ?

Penso que aquestes eines estan revolucionant el criteri de la immediatesa i també dels mediadors de la informació. Ja no n'hi ha prou mirant què diuen les agències ni els gabinets de premsa o els portaveus oficials, perquè tens quaranta portaveus alternatius que gràcies a Déu no estan controlats. De moment és encara una xarxa molt poc regulada i que ens subministra informació constantment. Per mi és apassionant. És una petita revolució en la manera de gestionar la informació més immediata. Així que hem intentat incorporar-ho com a font regular, i ens ho mirem molt.

Fa temps que es parla d'una possible reestructuració i retallades a TV3. Des de dins com es viu?

Ja sabem que toca una retallada via el pressupost que destina la Generalitat a la televisió pública, i que la retallada afecta tots els organismes públics. Així que hem de continuar fent el mateix producte amb menys recursos, i ja està. Aquesta és l'actitud que tenim, i crec que és bastant compartida a tota la casa. Tots sabem la situació en què estem, tot i que vigilem el que pot venir en el futur.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT