Publicitat
Publicitat

VEUS D'EUSKADI

Txelui Moreno: "Qui va torturar el meu fill?"

Nous passos "És el govern espanyol qui ha de fer gestos primer perquè entre tots reconeguem les víctimes" Nou govern espanyol "A Rajoy li tocarà engegar el debat sobre un nou model territorial, amb full de ruta per a Euskadi i Catalunya"

José Luis Txelui Moreno Sagües (Pamplona, 1958) és el dirigent de l'esquerra abertzale que més s'ha posat sota els focus des que Arnaldo Otegi és a la presó. Històricament vinculat al sindicat LAB però amb familiars a CCOO, aquest zelador de l'Hospital Virgen del Camino de Pamplona va començar molt d'hora a militar, va ser regidor a Burlata, a tocar de la capital navarresa, durant tres mandats, i va acabar a la mesa nacional... i a la presó.

Vostè va ser dels primers a l'esquerra abertzale que va pensar que l'evolució del conflicte passava primer perquè ETA deixés les armes. Ha acabat posant cara al procés.

Sí, i s'ha complert quasi tot el que vam dir. Quan m'hi vaig ficar, i l'Arnaldo i el Rufi em van dir que em preparés, vaig pensar que el compromís és el compromís.

I li agrada això de ser portaveu?

No. És el que porto pitjor. Sí que m'ha agradat dinamitzar el debat, perquè creia que s'havia de fer un gir de 180 graus al que fèiem. No ho veia amb tanta nitidesa com l'Arnaldo, que tenia molt clar que el procés era dinàmic i canviant, no estàtic com fins aleshores per pactar i firmar. Ell ens va contagiar a tots.

Hi ha una frase d'Otegi que diu que una negociació avança quan es fa en secret, i quan es fa pública comencen els problemes. Ara tot està més avançat del que sabem?

No. Ara succeeix que els passos són unilaterals. Tot ha canviat. Fins ara la negociació era el final i ara la negociació és una part del procés. I el treball és sumar forces i generar un espai més potent per entendre'ns amb l'Estat. La discreció és important en moments de repressió perquè hi ha molts interessos i rèdits.

I ara no passa res d'això? És a dir: quina dosi de gestualitat hi ha en les declaracions públiques posteriors a l'anunci d'ETA?

N'hi ha, esclar. Però la conferència internacional és històrica. Que el PP desacrediti Kofi Annan no té sentit, i per això hi ha hagut una modulació del discurs amb Basagoiti i Rajoy.

És cert que històricament la implicació internacional ha estat bàsica per a l'esquerra abertzale per carregar-se de raons. Però per què ara el resultat hauria de ser diferent?

Perquè el debat ho propicia i perquè no es pensa estrictament en el rèdit propi. Per això ens adrecem a la societat basca i a la comunitat internacional. I els passos unilaterals ens donen credibilitat. Després de Loiola nosaltres vam perdre credibilitat pels moviments que vam fer i per les accions que es van fer, i vam decidir recuperar la credibilitat. I ho fem amb moviments a canvi de res.

El PNB ja ha parlat d'indults i el PP de la fi de la dispersió. Com veieu aquestes primeres idees?

Són insuficients. Perquè s'obre un panorama diferent. Hi ha presos amb tres quartes parts de condemna, la dispersió no hauria d'existir, hi ha presos preventius, presos malalts. Mai s'hauria d'haver arribat a això. I ara, menys.

I aquests passos s'han de fer ara mateix o no hi ha pressa?

S'han de fer com més aviat millor.

Quin gest ha de fer l'esquerra abertzale amb les víctimes d'ETA?

Vam fer un pas en l'acord de Gernika en què reconeixíem les víctimes. Les dels dos costats. Reconeixement i reparació, dèiem. Però nosaltres sols no ho podem fer. El govern espanyol també ho hauria de fer perquè entre tots féssim més passos. Ho hem de fer amb molta delicadesa. I en poso un exemple: jo vull conèixer els noms de les persones que van torturar el meu fill durant cinc dies. Vull saber-ho. Després no sé si els perdonaré o ho farà la justícia, però vull saber noms i cognoms.

Li agradaria parlar amb ells?

No ho sé. Primer vull saber-ho. Va ser tan gran el dolor que vaig sentir aquells cinc dies... I el que sento jo ho deuen sentir també les víctimes de l'altra banda. Tots hem patit molt.

Un portaveu de Bildu explicava no fa gaire que no havien passat 24 hores del nomenament de Martín Garitano com a diputat general de Guipúscoa que el PP ja s'hi va acostar. És possible l'entesa Bildu-PP?

Bildu no és l'esquerra abertzale, tot i que la part més important siguem nosaltres. I tant que ens podem entendre: s'ha fet aquesta setmana amb l'estació intermodal a Sant Sebastià. No mirem amb qui pactem, sinó què pactem.

Està preparada Espanya per assumir això que heu batejat com a "revolució democràtica nacional"?

Tenen un problema: fer un gir després de dir tantes mentides costa. Però es farà el tomb, esclar. Quan es vegi que Bildu i Amaiur fan política des del respecte i des de la confrontació democràtica.

A Catalunya es recorda Rajoy com l'únic negociador de l'Estat que ha usat la via del 150.2 per traspassar competències exclusives. Què creu que passarà si és president?

A Rajoy li tocarà engegar el debat sobre un nou model territorial. El PSOE no ha donat resposta a quasi res, ni amb la crisi. A Rajoy li tocarà prendre decisions amb Catalunya i el País Basc. I volem un acord amb un full de ruta que digui que Euskadi existeix i té dret a decidir.

La consulta és el punt més difícil de la conferència internacional?

No, perquè és un fet democràtic. Els acords s'han de refrendar en l'àmbit social; entre partits no valen res.

Treballeu amb la tesi d'Otegi com a candidat a lehendakari?

Treballem amb la idea de governar: tenim 123 alcaldes i 1.200 regidors. En volem més, inclosos candidats que puguin arribar a lehendakari.

Vostè és navarrès. Com creu que anirà la relació amb Euskadi?

Curiosament, ara en la negociació hi està més implicada França que Navarra. Barcina no ha volgut fer res, però ja arribarà el dia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT