Publicitat
Publicitat

LA RELIGIÓ I L'HERÈNCIA DE L'URSS

El govern conservador restituirà o pagarà la meitat de les propietats

Txèquia tornarà a l'Església els béns requisats pel comunisme

El govern de la República Txeca prepara una restauració inèdita dels béns eclesiàstics. Si aquesta primavera s'aprova un polèmic projecte de llei, el país tirarà endavant un dels acords més importants sobre retorn de propietats de les antigues repúbliques soviètiques. El projecte de llei preveu restaurar més de la meitat dels béns eclesiàstics nacionalitzats després que els comunistes prenguessin el poder el 1948.

El pla de restauració, valorat en uns 5.500 milions d'euros, es convertirà en la venda en bloc més important a Txèquia des de la caiguda del mur del Berlín el 1989, i ha obert una capsa de Pandora que obliga els txecs a revisar les seves tenses relacions amb l'Església catòlica.

Si la perspectiva d'un acord ha estat benvinguda pels líders municipals com una manera de revitalitzar les comunitats deteriorades, també ha alimentat temors d'estafa financera, com les que van acompanyar l'escalada de privatitzacions durant els anys 90, després de la caiguda del comunisme.

El mossèn Frantisek Micek veu la restitució dels béns eclesiàstics com una oportunitat de convertir el conjunt d'edificis gairebé en ruïnes que hi ha davant del seu casal parroquial en un gran centre de trobada per a la seva comunitat, en un dels suburbis més pobres de Praga. "Seria meravellós", diu tot mirant les parets en ruïnes. "Aquest és un poble subdesenvolupat".

La majoria de les propietats que poden canviar de mans són terres agrícoles i forestals, amb un valor de gairebé 3.000 milions d'euros. A més, el govern ha accedit a pagar a l'Església 2.000 milions d'euros durant els pròxims 30 anys pels béns que no poden retornar, perquè són propietat de terceres persones.

L'Església catòlica és la que preveu més guanys. Està previst que s'emporti la meitat de les propietats i dels diners en efectiu -al voltant del 80 per cent-, mentre que la resta aniria a parar a més d'una dotzena de confessions protestants i altres grups religiosos.

Pressupost d'austeritat

Molts dels opositors a la reforma posen en dubte la valoració i la titularitat de les propietats que s'hauran de retornar: al voltant del 56% de tots els béns de l'Església nacionalitzats pels comunistes. En un període que toca aplicar polítiques d'austeritat, quan el govern txec busca retallar mil milions d'euros del pressupost d'enguany, molts ciutadans es pregunten quin criteri s'ha seguit per tirar endavant el projecte de llei.

Des del 1948 fins a la caiguda del Mur de Berlín, l'estat s'ha fet càrrec dels salaris i costos administratius dels béns de l'Església. Però els costos anuals de més de 600.000 euros estan més que compensats pels 2.000 milions d'euros que les propietats religioses generen cada any, argumenta el bisbe Tomas Holub, secretari general de la Conferència Episcopal de Txèquia. "Durant la dècada dels cinquanta, el règim comunista ens va prendre les propietats amb l'argument que l'estat tindria cura de les esglésies", explica el bisbe Holub. "Esclar, l'objectiu principal era tenir el control dels edificis religiosos".

L'Associació de Municipis Txecs veu amb bons ulls la mesura. Fins ara, a causa de les disputes legals sobre la propietat de la terra, no podien demanar ni subvencions estatals ni de la Unió Europea. Amb la nova llei creuen que finalment podran invertir en infraestructures, argumenta Iva Vejmelkova, treballadora de l'entitat.

Tot i això, sembla que a pocs ciutadans els satisfà la mesura. Segons un sondeig de l'agència STEM al desembre, el 69% dels txecs s'oposen a la llei. De fet, només entre un 5% i 7% del 10,5 milions de txecs van a l'església cada setmana, matisa el director de l'STEM, Jan Hartl. L'any passat, només un milió de persones declaraven tenir una afiliació religiosa. Fa vint anys eren quatre milions.

Dificultat en el cens de propietats

Però el principal escull ara és compilar una llista de les propietats eclesiàstiques abans que s'arribi a un acord. Vint anys després de l'esfondrament del règim comunista, s'han perdut bona part de les dades.

Sense una llista de propietaris, els advocats anticorrupció com Vladimira Dvorakova, professora de ciència política a la Prague School of Economics, diu que l'acord conduirà a males praxis . "La gent no ha vist aquí, en vint anys, cap procés que fos transparent", afirma, i recorda que la corrupció s'emporta cada any 4 milions d'euros de diner públic. "Els ciutadans tenen motius per sospitar", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT