Publicitat
Publicitat

LA CRISI NUCLEAR

El record del pitjor accident nuclear de la història encara és molt incòmode per a les autoritats internacionals

Txernòbil continua segant vides 25 anys després

Era el 26 d'abril del 1986. 1.23 de la matinada. Esclatava el reactor 4 de la central atòmica de Txernòbil. Poques hores abans, l'empresari català Aquilí Mata havia estat a Txernígov, a 78 quilòmetres del que acabaria sent l'epicentre de l'accident nuclear més gran de la història. Ni allà, ni a Kíev, ni a Moscou va ser conscient de la catàstrofe. Havia passejat per les grans ciutats, s'havia trobat amb amics, però ningú no en parlava. Ningú no en sabia res. No va ser fins a un dia i mig després, ja a Viena, que va tenir "alguna notícia confusa" sobre la tragèdia. Encara va tenir sort. La població soviètica va ser informada més tard per les autoritats.

Tot just el dia 28 d'abril l'agència de notícies Tass comunicava per primer cop que hi havia hagut un "accident" al reactor. Periodistes russos de l'agència estatal APN van tenir notícia de la fuita radioactiva perquè en van ser informats per corresponsals de Suècia, Alemanya i els EUA. A Ucraïna, però, no es va donar cap avís. No va ser fins que havien passat 37 hores de l'accident que la població de Pripjat, a tres quilòmetres de la central nuclear, va ser evacuada. Mentre l'Europa occidental tancava portes i llars d'infants pel temor del núvol radioactiu que veia venir per l'est, el Kremlin permetia que Kíev organitzés festes primaverenques i socialistes del Primer de Maig per donar aparença de normalitat.

Avui el món segueix la catàstrofe del Japó amb estupefacció i gairebé en temps real. El 1986, Moscou va intentar dissimular la desgràcia durant molt de temps. Amb fatals conseqüències que s'estenen fins ara.

Desenes de milers de persones mortes, una regió encara avui amb radiacions. Txernòbil és la mare de totes les catàstrofes provocades per la humanitat. Després de l'accident, en què es van escampar fins a 200 tones de material fusible amb una radioactivitat de 50 milions de curies, equivalent a 500 bombes atòmiques com les d'Hiroshima, res ha tornat a ser com era: ni a Occident, on el moviment antinuclear cada cop ha rebut més suports, ni al bloc de l'est, en què les persones van perdre la fe en la superioritat del comunisme.

"L'accident de Txernòbil va ser, potser més que la perestroika , la vertadera causa del col·lapse de la Unió Soviètica cinc anys més tard", afirma l'últim president de la URSS, Mikhaïl Gorbatxov, que nega que hi hagués hagut intenció d'amagar informació: "Una de les raons per les quals no crec que hi hagués intent d'engany és que els membres de la comissió del govern que van visitar el lloc de l'accident immediatament després que es produís van pernoctar a Polesje, prop de Txernòbil, van menjar i beure normalment, i es van moure sense màscares, igual que tots els treballadors de la planta. Si s'haguessin fet càrrec de les conseqüències de l'accident, mai no haurien arriscat tant".

Encara el setè dia de la catàstrofe, Moscou hi enviava equips de rescat. Hi van intervenir més de 600.000 dels anomenats liquidadors. La majoria es van convertir en víctimes, perquè no anaven prou protegits. Quan la central, avariada per una sèrie d'errors humans, tècnics i de construcció, va començar a incendiar-se, els primers bombers hi van anar en mànigues de camisa.

Xifres que no coincideixen

El nombre de liquidadors que van morir a causa de la radiació és incert i polèmic. Segons un informe de l'ONU presentat al febrer, les morts relacionades directament amb l'explosió del reactor es limiten a un màxim de 62. Unes 5.000 persones que llavors eren nens van contraure càncer de tiroides, però només 15 han mort des de llavors, segons l'Organització Mundial de la Salut. El desconeixement de dades sobre les conseqüències que pot tenir en la salut la radiació de poca intensitat ha portat els experts de l'ONU, amb tot, a no referir-se als milions de persones afectades.

Altres valoracions com la de la Unió Txernòbil de Rússia, que agrupa milers de persones que van combatre les seqüeles de l'accident, apunten, en canvi, que han mort 100.000 liquidadors i que només a Rússia 70.000 van ser considerats amb minusvalidesa. El Kremlin paga als supervivents uns 50 euros al mes. Altres estudis de Greenpeace eleven a 200.000 les víctimes mortals i van augurar el 2006 que els efectes radioactius de Txernòbil poden matar 67.000 russos en els següents 15 anys. A Ucraïna, el govern assegura que la radioactivitat va afectar 2,6 milions d'habitants. A Bielorússia, un 21% del territori va ser contaminat per la pluja radioactiva i més d'1,7 milions de persones encara en pateixen conseqüències. Segons estimacions oficials, el perjudici econòmic de la catàstrofe en l'economia bielorussa ascendeix a 165.719 milions d'euros.

La contaminació radioactiva a 50 quilòmetres de Txernòbil durarà més de 300.000 anys, segons un grup d'ecòlegs russos. No és d'estranyar que Pripjat, que fa 25 anys tenia 50.000 habitants, sigui avui una ciutat fantasma oblidada. A causa de la falta de finançament, a les aigües del riu que passa per Pripjat encara hi ha maquinàries i restes metàl·liques altament contaminades.

Des del 1994 i durant temporades de fins a quatre mesos, però, almenys 1,8 milions de russos han habitat zones contaminades per intentar fer la collita en terrenys erms. També n'hi ha que s'hi queden més temps perquè no tenen un horitzó millor. El seu estat de salut és una incògnita, perquè fa anys que no hi passen metges. Són els "marginats de l'Apocalipsi", com els denomina la premsa local. Algunes agències turístiques russes ofereixen, amb tot, excursions a la zona d'exclusió de Txernòbil, amb parada fotogràfica a la planta nuclear i a apartaments abandonats. Fa segles que de tot es pot fer negoci. Mentrestant, a Ucraïna li falten diners per construir un nou sarcòfag sobre el quart reactor, que presenta esquerdes i produeix fugues radioactives. Tot just la tardor passada van començar les obres que requereixen un pressupost de 1.400 milions d'euros, dels quals la Comissió Europea n'aporta més de 200. Txernòbil continua sent un llast per a tots. En tots els sentits.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT