BasileaUn cop més un únic home, i en solitari, ha estat capaç de provocar un forat milionari en els comptes d'un dels bancs més importants d'Europa. Operacions en borsa més pròpies d'un casino que d'un sistema financer sa han posat contra les cordes l'UBS, el banc més gran de Suïssa, i han demostrat que els sistemes de control de risc creats després de la caiguda de Lehman Brothers són insuficients.
UBS anunciava dijous que Kwaku Adoboli, un dels seus agents borsaris a Londres, havia portat a terme operacions no autoritzades amb la conseqüent pèrdua de 1.460 mi lions d'euros per a l'entitat. El gegant financer perdia en un sol dia el 10% de la seva capitalització borsària i ja anunciava que acabaria l'últim trimestre de l'any en negatiu.
Adoboli, detingut dijous de matinada, va comparèixer divendres davant d'un tribunal de Londres acusat formalment d'un delicte de frau i dos de falsa comptabilitat. L'operador corrupte és un ghanès de 31 anys que portava un elevat ritme de vida (el seu sou de set xifres li permetia pagar més de mil euros a la setmana pel seu pis de 278 metres quadrats) i que sempre estava envoltat de dones, xampany i Kentuchy Fried Chicken.
Sense detalls
UBS no ha proporcionat més detalls des del seu únic i escarit comunicat dijous al matí. El més probable és que Adoboli fes operacions de futurs i que especulés amb el baix valor de l'euro enfront del franc. Aquesta versió que apunten molts analistes coincidiria amb l'estat del ghanès a Facebook del 6 de setembre, quan el Banc Nacional Suís establia un sostre màxim pel canvi de la seva moneda amb l'euro. "Necessito un miracle", va escriure Adoboli. ¿En sabien més els seus amics de la xarxa social que els responsables d'UBS?
A primera vista costa d'entendre com els nous mecanismes de gestió de riscos del banc, establerts arran de la caiguda de Lehman Brothers, no han pogut detectar la gran quantitat de petites operacions fraudulentes que va fer al llarg de mesos. Ni tan sols en l'últim moment: va ser el mateix agent corrupte el que va donar la veu d'alarma dimecres. S'intueix que Adoboli va fer les transaccions per telèfon, molt més difícils de detectar pels sistemes informàtics i els supervisors.
Tot i l'existència de sistemes de control exhaustius, és molt complicat vigilar una bèstia financera que du a terme més de 1.600 milions d'operacions al dia. "Només a Londres, UBS té 1.400 agents, que realitzen dues transaccions per minut", explica Arturo Bris. "La probabilitat que hi hagi algun operador corrupte que no es detecti és molt elevada", va afegir. ¿Però necessita la societat que el sistema financer faci milers de milions de transac cions en un dia? La resposta segurament és negativa, però com que els agents borsaris obtenen incentius per les operacions que fan, com més juguin a borsa, millor per a ells. "Això és molt dolent per al sistema, perquè no crea valor social, sinó que només transfereix diners d'uns agents a uns altres, d'uns bancs a uns altres", assegura el professor de l'IMD.
Des del punt de vista econòmic, l'UBS podrà fer front a les pèrdues perquè en els 12 mesos anteriors a juny havia obtingut uns beneficis de 4.600 milions de d'euros. Tot i així, la pèrdua massiva de clients es dóna per feta, així com una reducció considerable de la seva banca d'inversió i una nova retallada de llocs de treball entre els seus 65.000 empleats (que s'afegiran als 3.500 comiats que va anunciar fa unes setmanes).
Ara l'UBS lluita per recuperar la seva credibilitat, a l'espera d'una eventual rebaixa del seu ràting per les agències de qualificació. En els últims anys, el gegant financer, de més de segle i mig d'història, no ha aixecat el cap. El 2008 va ser l'únic banc suís rescatat pel Govern, amb 40.000 milions d'euros, després que la seva banca d'inversió tingués pèrdues històriques per les hipoteques subprime . UBS també ha estat embolicat en una forta disputa amb els Estats Units, acusat d'ajudar molts nord-americans a evadir impostos al paradís fiscal alpí.
Més seguretat
La notícia va caure com una galleda d'aigua freda al país alpí, on el gegant financer gestiona 1.500 bilions de francs, una quantitat vuit vegades superior al PIB nacional. El sistema bancari és un dels pilars de l'economia suïssa i, per això, el govern vol garantir la seva solidesa amb mesures addicionals.
Irònicament, el frau a UBS coincidia dijous amb l'aprovació al Parlament de la proposta de legislació Too big too fail ( massa grans per caure , en anglès) que pretén protegir els dos grans bancs del país -UBS i Credit Suisse- de pèrdues inesperades. La nova norma té com a punt més important l'obligatorietat de mantenir reserves d'un 19% del seu capital total. Aquest requisit està molt per sobre de l'establert per l'acord internacional Basilea III, que l'estableix entre un 4 i un 10% segons el país i que s'haurà d'adaptar abans del 2019.
