Publicitat
Publicitat

AMPLIACIÓ DE LA UE

Espanya nega que veti la independència kosovar per Catalunya

La UE declara candidata Sèrbia i posa en llista d'espera Kosovo

La UE dóna una empenta a Sèrbia. Els Vint-i-set la declaren avui candidata i estudien un apropament a Kosovo, tot i que cinc socis no reconeixen el país. Espanya nega que el seu veto sigui per Catalunya.

La Unió Europea (UE) es pot complicar la vida als Balcans si no aconsegueix que Espanya i quatre socis més reconeguin la independència de Kosovo. Sembla que Sèrbia ja ha aconseguit vèncer les reticències de capitals com Berlín, que fins ara s'oposaven a donar-li l'estatut de candidata a entrar al club europeu. Els ministres d'Exteriors de la UE, reunits ahir a Brussel·les, van constatar que gairebé tots els estats membres estan d'acord a atorgar aquest títol a Sèrbia. La decisió, però, no serà oficial fins avui. "Ja està fet, no hi ha cap objecció", va revelar el ministre d'Exteriors francès, Alain Juppé. Si no hi ha sorpreses en el debat d'avui, els líders europeus hi donaran el vistiplau definitiu a la cimera de divendres. Com a candidat, el país balcànic podrà començar a negociar la seva adhesió a la UE.

Donant el títol de candidata a Sèrbia, Europa s'endinsa en un terreny pantanós anomenat Kosovo. Com a compensació per haver donat una empenta a Belgrad, els socis comunitaris també faran un gest cap a Pristina. Brussel·les estudiarà la possibilitat de signar un acord d'associació amb Kosovo, el pas previ a donar l'estatut de candidat a un país. El problema és que hi ha cinc estats membres -Espanya, Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre- que no han reconegut la independència de Kosovo, cosa que afegeix incertesa en el futur que pot tenir el nou país en el marc europeu. "Volem tenir una actitud tan constructiva com sigui possible. El que no passarà és que reconeguem Kosovo com a estat. Aquest és el límit de la nostra flexibilitat", asseguren fonts diplomàtiques espanyoles.

En la mateixa línia es va mostrar el titular d'Exteriors espanyol. Segons José Manuel García-Margallo, el rebuig a reconèixer la sobirania de l'exprovíncia autònoma de Sèrbia no vol dir que Espanya s'oposi a estudiar un apropament de Kosovo a la UE. Sempre que, puntualitzava ahir Margallo, això "no impliqui el reconeixement de Kosovo". En aquesta mena de dualitat dialèctica, el ministre va negar que el veto d'Espanya a la sobirania de Kosovo tingui alguna cosa a veure amb les aspiracions independentistes de Catalunya o el País Basc.

Espanya, indivisible

A Margallo li va sortir la vena patriòtica quan li van preguntar si el veto a la independència de Kosovo era per motius de política interna. "El dret de secessió no està reconegut a la Constitució espanyola. L'article 2 de la carta magna es fonamenta en la indissoluble unitat d'Espanya, pàtria comuna i indivisible dels espanyols", va dir per negar qualsevol paral·lelisme amb la situació política a Espanya. Margallo, a més a més, va confirmar que Madrid no posarà objeccions a considerar Sèrbia candidata.

Al país balcànic li ha costat anys, suor i llàgrimes aconseguir l'estatut de candidata. La UE li havia exigit un apropament polític a Kosovo i la detenció de presumptes criminals de guerra. Amb el lliurament a l'Haia de Ratko Mladic i Radovan Karadzic, les autoritats sèrbies van fer un pas endavant definitiu cap a Europa. "La meta estratègica de Sèrbia és convertir-se en membre de la UE", va declarar ahir des de Brussel·les un optimista Boris Tadic, el president de Sèrbia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT